Jo que em pensava que vivia a un barri obrer i resulta que per trobar-hi el passat glamurós només calia rascar una miqueta.
La plana de davant de casa, pràcticament la foto de la capçalera del bloc, era part del jardí de la finca de Juli Cèsar als afores de Roma, els
Hortis Caesaris. Per ací pasturaven lliures els cavalls del
ramat sacre, amb els que Cèsar havia travessat el
Rubicó, i justet ací davant estava (està, sota una instalació esportiva abusiva amb camps de tennis i piscines) el templet a la Dea Fortuna que Cèsar va fer construir per agrair la seua sort (pregaré cada matí a la Dea, donant gràcies, jo també).
Però el que més m’agrada de tota la història és que a les dàrsenes del port de Cèsar, de les que encara se’n veuen restes quan el riu és baix, va estar el vaixell egipci de Cleopatra dos anys, el temps que ella va viure ací, entre el 46 i el 44 aC. La vil.la de Cèsar va ser la residència de la reina egípcia mentre va viure a Roma, diuen les fonts clàssiques que Cèsar va fer construir un nou peristil i va fer pintar nous frescos per celebrar la seua estimada i que ella va fer plantar un palmeral als jardins.
I va ser justet d’ací davant d’on la reina va salpar quan Juli Cèsar va ser assassinat. M’encanta, tenia a Shakespeare baix de casa i no ho sabia…
No divulguis gaire aquestes coses, que al barri els preus es posaran impossibles.
Vista tota eixa herència històrica que tens davant de casa jo -al contrari del sempre prudent Allau- faria samarretes i muntaria un bar temàtic, el “Cleo”. No sé si faràs diners, però trencaràs la rutina diària (si necessites cambrers!). Bona setmana, M.
Senzillament …emocionant !
tota ella és història. I vosaltres no us mereixieu menys ;-P)… Per cert, tu, quina veu i quin perfil en Burton