És estranya la memòria dels sentits, com funciona, una volta ja vaig explicar com l’olor de cosir que vaig reconéixer en entrar al sastre marroquí de baix de casa a Roma em va evocar la infància. Cada volta que entre al metro pense en Barcelona, perquè una de les que, per a mi, són les olors de Barcelona és l’olor del metro i a Roma fa la mateixa olor. A voltes, quan cuine coses del lado de allá, l’olor que deixa a casa és quasi com una abraçada. Les olors i els sons són potentíssims provocant curt-circuits, provocant moments-porta, estats alterats, sobretot quan em pillen distreta i confiada, quan no m’ho espere, en un segón, obrin una esquerda en la realitat, és l’efecte de l’àcid pròustic.
Una telefonada normal a casa de ma mare es pot convertir en un altra cosa perquè per telèfon he sentit el rellotge que tocava, el rellotge que durant els primers vint anys de la meua vida m’havia tocat els quarts, les mitges i les hores. L’altre dia a casa, a Roma, estava mirant-me un partit del Barça a Sky amb el Puyal a la ràdio i de moment vaig sentir el que em van paréixer dolçaines i automàticament vaig mirar cap a la finestra, en veure el gasòmetre, clar, vaig tornar.
Entre els meus vicis (nefands?) privats que estic segur que no en faran les meues virtuts públiques hi ha que se’m pose un somrís més aïna beneit quan senc parlar valencià fora del país. El valencià del nord no em fa el mateix efecte perquè és una circumstància més habitual, de sentir-ne. Però el valencià strictu senso… Supose que als lituans els deu fer el mateix efecte, de sentir lituà fora del territori estricte on es parla. En el meu cas, els incoatius en -ixca fan olor de petard. Tot plegat, deu ser una dèria ben privada (i reprensible) pels subjuntius, ja saps.
PD: Dolçaines? Puyal i el Barça et fan pensar en Segòvia? Quina perversió més deliciosa!
Indefectiblement el vaig sentir fa poc a Londres, tot recordant una nit romana propet del gasòmetre a ca la presidenta de la República. Ja en tindreu notícies en breu…
Podríem fer un diccionari d’olors…així com suggeriu…