Per una mica deixem de llegir Camilleri, Tomasi de Lampedusa i Sciascia, són una espècie de desgràcia per a Sicília, ens cal optimisme.
Mario Centorrino, Assessor Regional a la Formació, professor da la Universitat de Messina, ho ha dit als Stati generali dell’autonomia.
Ens cal optimisme.
M’acabo de posar a escoltar un disc de cançons de Berlusconi: la vida torna a somriure’m!
Per decret, no? I incultura, també. Jo que em pensava que a Sicília calia sobretot honradesa d’obres i esperit. El que no sàpien els assessors.
PD: ‘Sfiga’ voreja la barroeria?
Vaja, tot sentit comú aquest Sr. Centorrino. Apa, que els sicilians tanquin les seves tombes amb doble clau i que comencin amb teràpies de grup multitudinàries (la teràpia del riure en aquest casos, diuen, funciona).
Ceporrino dius que es diu aquest? I que rebonics que estan calladets alguns! 🙁