Amb els temps que corren que et regalin roses amb olor a rosa és tota una novetat. Són roses fetes a casa, tallades i portades al mateix moment per regalar. Les he comparades amb les que tenia de Sant Jordi i no hi ha color, tot és u una o l’altra!
Potser el pas del temps és això: parlar de quan les roses feien olor a rosa, de quan les maduixes només les menjaves a l’agost, de quan els tomàquets eren de l’hort i encara tenien gust a tomàquet…
A la classe de l’altre dia vam estar parlant de l’energia amb l’alumnat de segon d’ESO. Per posar exemples del que tenim i no teníem els vaig fer preguntar als avis i àvies com vivien quan tenien la seua edat. Es sorprenien de veure que la tele té quatre dies, que això dels mòbils és cosa d’ara i que internet no fa pas tant que existeix. Obvietats que ja sabíem, el que realment em va sorprendre és que van tenir una excusa per parlar amb els avis, perquè no hi parlen mai o molt poc.
A mi sempre em va agradar parlar amb els avis, quan els tenia. Sempre expliquen coses curioses i moltes vegades sàvies, només pel fet que porten més anys que tu en aquest món. Ens portaven al camp els caps de setmana i anàvem a collir auverges (préssecs) d’aquells tan sucosos, o fèiem olives o ametlles o simplement passejàvem pels camps. I dúiem roba vella per a no fer malbé la nova i jugàvem a pujar i baixar arbres o a seguir les passes de vés a saber quina bèstia que resultava ser un ramat de cabres. Ens divertíem explicant històries a la vora del foc… i coi, tampoc han passat tants anys i sembla que són segles.
Els xiquets de la classe es comuniquen per mòbil o per internet, a vegades xategen amb l’ordinador d’un metre més enllà, suposo que perquè els deu semblar més divertit que donar la cara o potser perquè tenen poca imaginació per buscar res de més lluny, i per Sant Jordi molts es van enviar una rosa virtual (quina sinó?), a banda d’algunes que en van tenir alguna de veritat… però sense olor.
Ja només et falta recordar quan
la tele era en blanc i negre, i només teníem una cadena, ens anàvem a dormir
amb 1 globo, 2 globos, 3 globos (o potser tu ja no te n’anaves que ets mes gran
:P). En el fons tot és consumisme, vols
maduixes al gener doncs maduixes al gener, vols anar a esmorzar a Paris, doncs croissants sota la torre Eiffel al canto. Tot és
efímer, fàcil, intranscendent, volàtil.
Però lo important no és a que fan olor les
roses (que això sembla d’un anunci cutre de la tele), ni que el llibre sigui el
darrer pamflet mediàtic que donarà un toc xic a la llibreria; lo que val és els sentiments de qui te la
regala ja sigui tallada al moment, enviada per sms.
Ara faré una anada d’olla digna del freak que
porto dins…. tot te una explicació, (o no) buscava un vídeo al youtube d’alguna rosa i era això o
Rosa d’Espanya, o coses que no se qui son. Bé és molt nyonya, però aquestes festes
tipus S. Jordi ja ho tenen . Au… escolta-la amb una mica de mentalitat
adolescent, i no li diguis res al teu germà d’això, i el felicites de pas (en
retard i tal).
<object width="425" height="350"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BD0-9kyeLs0"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/BD0-9kyeLs0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="350"></embed></object>
Doncs no deixa penjar el embed, ….deixo el link …dos cops freak no puc evitar-ho.
http://www.youtube.com/watch?v=BD0-9kyeLs0