9N. El vot dels pensionistes.
De ben segur que en la decisió de vot sobre la independència de Catalunya hi intervenen diversos factors. Entre altres, el posicionament comunitari o nacional, el posicionament social dreta-esquerra o/i els interessos individuals. Tractarem aquest últim component: l’anàlisi costos-beneficis per a un pensionista.
D’entrada, fixeu-vos que parlem dels costos i beneficis per a un pensionista individual, no per a tota la població de Catalunya. Què preferim, un premi segur de 1 milió € o un premi basat en un 50% de probabilitat de guanyar 3 milions €?. La majoria, en contra dels càlculs més matemàtics, triarem el premi segur. Ja veieu, doncs, que no és només una qüestió matemàtica.
Si el pensionista ha de triar entre un premi segur de 1000 € al mes que li ofereix l’Estat espanyol i la mateixa quantitat que li ofereix l’Estat català, la tria és clara: l’Estat espanyol, ja que pensarà que l’Estat espanyol actualment ofereix una garantia més gran.
Si no volem donar tanta avantatge a l’Estat espanyol, que a Escòcia ha costat als independentistes perdre el referèndum, caldrà fer-hi alguna cosa, no ja jugant amb els altres components del vector que determina la decisió de vot, sinó incidint directament en l’interès del pensionista.
Caldrà insistir en els perills que l’Estat espanyol a mig termini no pugui pagar les pensions, caldrà explicar molt bé, i insistir-hi, que l’Estat català sí que podrà. Però donat que sempre semblarà més alt el risc de l’opció catalana, d’entrada l’única manera de compensar-ho, per equilibrar la decisió, és oferir un augment de les pensions. Un augment basat en l’esperança matemàtica? No n’hi haurà prou. Tal com vèiem en l’exemple de la tria del premi d’un milió €, s’ha de tenir present també l’aversió al risc del pensionista.
Es tractaria que, per pur interès, el pensionista fos indiferent entre triar A1= “paga l’Estat espanyol” i triar A2= “paga l’Estat català”. Suposarem dues situacions: S1= “l’economia va bé” i S2= “l’economia va malament” i construïm la taula següent:
Si R és l’aversió al risc del pensionista i e l’esperança matemàtica de l’entrecreuament de files i columnes, p la probabilitat de rebre la quantitat Q, llavors
| S1 (economia bé) | S2 (economia mal) | (1-R)*ei1+ R*ei2 | |
| A1(Esp) | p11Q11 | p12Q12 | (1-R)p11Q11 + Rp12Q12 |
| A2(Cat) | p21Q21 | p22Q22 | (1-R)p21Q21 + Rp22Q22 |
A fi que el pensionista fos indiferent respecte a la seva tria s’hauria de complir que els valors de les caselles de l’última columna fossin iguals.
Anem a veure algunes coses interessants. Per exemple, imaginem que tenim una aversió al risc del 70%, és a dir, que entre 1000 € amb incerteses i 301 € segurs triarem els 301 €. Imaginem la taula amb els següents números: hom creu que si l’economia va bé, l’Estat espanyol pagarà amb el 90% de probabilitat 1000 € i l’Estat català pagarà x amb el 70% de probabilitat; l’economia global pot anar malament i aleshores es creu que hi ha el 90% de cobrar només 400 € per part de l’Estat espanyol i un el 90% de probabilitat de cobrar 500 € per part de l’Estat català
| S1 | S2 | (1-R)*e1+ R*e2 | |
| A1 | 0,9*1000 | 0,9*400 | 0,3*0,9*1000 + 0,7*0,9*400 |
| A2 | 0,7*x | 0,9*500 | 0,3*0,7*x + 0,7*0,9*500 |
Tindríem que 0,3*0,9*1000 + 0,7*0,9*400 = 0,3*0,7*x + 0,7*0,9*500 . I ara la sorpresa, el valor de la pensió promesa (x) podria ser de 990 € a fi que el pensionista fos indiferent en la tria. És a dir, quan hi ha una forta aversió al risc el factor que pesa més en la decisió no és l’escenari optimista, sinó el pessimista. Si és cert que, a mig termini, l’economia espanyola no se’n surt i que a Catalunya econòmicament li aniria millor sense Espanya, i això s’explica i s’hi insisteix convenientment, es podria donar la volta a l’estratègia de la por espanyolista.
Podeu pensar altres escenaris més o menys favorables; però penseu que no es tracta de probabilitats i quantitats objectives, sinó d’allò que creu el pensionista i que, per tant, una explicació, àmplia en profunditat i en extensió, capaç de convèncer-lo esdevé fonamental.