Coses de Prada
Un parell de minuts abans de les 6 saludava en Bezsonoff davant de la barra desmuntable del baret de la UCE de Prada. Ell es demanava una cervesa i jo, educadament, declinava la seua invitació: me n’havia d’anar a veure la taula redona sobre literatura eròtica que es feia a l’aula 216 i que, d’alguna manera, justificava la meua presència en aquelles terres amputades.
Uns cinc minuts deprés de les 6 era jo qui demanava personalment la cervesa en aquella mateixa barra amateur i seia a taula amb en Bezsonoff, Miquel i altres que només conec de vista. El 2 del 216 indicava inequívocament un segon pis al qual l’ascensor s’havia negat a accedir. Insubmís, aquell enginy (i els altres de la seua espècie de la UCE) mostrava la fredor metàl·lica dels objectes inanimats i insensibles a qui en reclama la utilitat suposada.
Sembla que això dels ascensors no entrava en el pressupost de la UCE, o que els rectors del lycée no van trobar necessari deixar-los en marxa. No sé exactament si és això o no, però sí que sé que aquestes ‘anècdotes’ en realitat són categories definitòries de sensibilitats poc esmolades.