Com que no n’hi ha feina, n’hi ha jutges que es dediquen a tocar la campana, a voltejar a favor del cantó ranci i posfranquista d’algunes institucions que encara són damunt l’haca, a la plaça. Ho diem fa temps: la Transició no va servir per fer venir la democràcia. Va ser el saltconduït per fer passar el feixisme per la legalitat d’aquell pacte entre porucs, i sotmesos. Exagere el justetet. A tribunals, jutges, polítics, i altres oficis del funcionariat, ja els està bé, tot plegat. Contra la llibertat, tots contra la llibertat a seques.
L’atac a Mònica Oltra per plantar-se en una protesta pacífica no cap dins un país lliure. Que jutges i fiscals accepten el cas, enmig de tants draps bruts, màfies, contractes irregulars, insults i malversació de cabals públics, és fer fum, però també abusar de l’ofici, de fiscal i de jutge, i destinar els diners, i la feina pública allà on no toca. És pura prevaricació legalitzada. Passem de riota a vergonya, de llei a pena, de país a pandereta. Aquests homes, o jutges, o fiscals, o polítics, on els pouen? Com es formen? Qui els tria? Triar? Home no es pensaran que això d’anar a fer com que votem passa per democràcia? Sí, passa per demo, que és demostració fàcil, poqueta cosa més. No hi ha remei, encara, en els propers trenta, quaranta o més anys.
– Home, què fatalista, tu.
-Sí, avui anava d’això, el programa del Gaspar. ‘Els fatalistes encara ho poden definir pitjor’.
Què difícil, l’ofici de viure, Mònica.