Fundació La Masia i Salvador Cardús (1)
La retòrica, el vestit, el saló ple a vessar, Salvador Cardús que porta
americana i corbata davant d’un auditori més aviat de cotó i camisa per
fora, despassada, un sociòleg que anit era davant la Mònica T.
presentant l?estudi sobre l?ús dels mitjans que fa el jovent als
Països Catalans, aquest matí era a Alacant i fa uns minuts, potser que
encara hi siga, és a València ciutat. El sociòleg Cardús, sobri,
auster, que és actualitat, per implicació, per treball, perquè exerceix
de docent, per allò que escriu als articles i als llibres, a la ràdio,
al bloc. D?ençà del Desconcert de l?educació,
fa gairebé deu anys, que s?ha consolidat com un teòric de l?escola,
sense voler-ho potser. Almenys s?ha convertit en punt de controvèrsia,
en motiu de debat. Però el discurs atrapa, sedueix, perquè et contagia
sobrietat, coherència, per com va despullant alguns mites sobre els
quals, en un altre moment, bastíem l?escola moderna, democràtica,
protagonista de la Renovació pedagògica. Al Club diari Levante hem
passat gairebé tres hores de goig, en un espai agradós, d?un diari que
a València és falca contra la llengua, per raons comercials,
polítiques, filosòfiques fins i tot. Ens aplegava, a més del
conferenciant, aquesta presentació oficiosa de la Fundació La Masia,
escola cooperativa valenciana pionera i compromesa de l?ensenyament en
valencià. Quaranta anys de mestres són molts anys, d?herois, de
treball, de coratge, d?obrir cada dia perquè els xiquets visquen
l?escola com a pròpia. Per això la sala era plena, i la gent ?mestres,
pares i amics?, han respost com mereixen els organitzadors. Tot plegat,
i malgrat l?hora i la distància des del poble, mereixia. I prou,
aquesta nit només que celebre els entrants. Demà també obrim.