Ulisses20

Ens havien convidat a participar del dia gran de les ikastoles a Navarra. Tudela acollia hui, 20 d’octubre, l’encontre de milers de persones en un polígon industrial a pocs quilòmetres de la ciutat. Els dos dies que hem sigut allà, hem estat atesos i acollits per Unai Arellano, coordinador del projecte Txikiak Handi, que, dins el programa Nafarroa Oinez, coordina el treball en favor de les llengües minoritzades, que cerca adhessions al manifest en defensa de les llengües amenaçades.

A les nou i mitja del matí ja érem al polígon esperant l’acte inaugural, xiquets, mestres, famílies i iaios tallen una veta que simbolitza que la festassa per l’escola i per la llengua comença, enguany a la Ribera, al sud de Navarra, on els polítics van decidir i legislar que no calia aprendre euskera (com passa amb moltes zones del país valencià pel que fa a la llengua dels valencians).
Discursos, balls, jocs i endavant, a recórrer el circuit dels quatre escenaris, amb parades, barres, jocs, música, bandes, xarangues, balls, gegants, carn, paella, tallers, amb l’objectiu de recollir diners per ajudar l’única ikastola de la ciutat, l’Argia (que vol dir llum), encà amb poca població d’alumnat, però entusiasta i amb un coratge increïble, per mantenir-se viva dins la federació d’ikastoles de Navarra i del conjunt d’Euskalherria.

Les paraules de la directora de l’escola, Anika Lujan, encoratjaven a continuar treballant durament, enmig d’un territori declarat no bascòfon. El president en funcions de la federació Navarra d’ikastoles demanava el dret de tots els habitants de Navarra, a tenir dret (no el tenen) de poder estudiar l’euskera i usar-lo. La presidenta de l’Argia no evitava l’emoció de com costa de mantenir la dignitat a casa teua: tant de bo aquest treball contagie tota la Ribera, perquè allò que passa a la ikastola és la riquesa que transmetem als nostres fills.

Un colp hem fet una volta per un parell dels escenaris, hem tornat al centre de recepció agroalimentari (una mena de ciutat fantasma com les que va ordir el pp valencià sobre la llum, el cinema, les llengües…) per viure un altre dels actes protocolaris del dia: exquisitesa professional i emotiva per signar el manifest per les llengües. Però a quina cosa ens hem compromés?