Ulisses20

Què és el que més t’ha agradat de Lisboa?
–Què és el que més m’ha agradat?
N’hi ha tantes coses, agradoses, quan som de vacances, que no podem excedir-nos a queixar-nos, nosaltres, no. Potser el café, el café a Lisboa és extraordinari, algú afirma que per l’herència africana, no ho sé, saben fer el café, no n’ha fallat cap dels que ens hem fet. Cap ni un. Passejar pels carrers costeruts, fer fotos d’això i d’allò, les llibreries d’Òbidos, la de l’església i la del magatzem de verdures, els sopars en què comentàvem les jugades del dia, la combinació joves-adults, el vi blanc, el Chiado i aquelles fotos davant d’O Brasileira amb l’escriptor Pessoa, les vistes de la ciutat, una certa decadència infinita impossible d’aturar, aquell espai enorme davant els Gerònims, els tramvies de Lisboa, especialment, els cafés i aquelles cares que ja endevines que no fan de turistes, aquestes no, el riu i el pont de ferro, el 25 d’abril, el Centre de Cultura de Betlem, la carretera de la costa, les vistes des del castell de Sant Jordi, les postals que dibuixava Marina, el passeig per Sintra, no sé si m’he decidit per res de concret, si hagués de triar una cosa, dues màxim, no ho sé. El café, possiblement el café.
Em sembla que és un apregunta amb trampa, com aquella altra quan convides algú a casa i et demana si t’has llegit tots els llibres… Ha, jo em sembla que m’he decidit pel café, i els carrers costeruts, i els joves. I el cap de Roca, sí, la part més occidental d’Europa, i el concert a Cascais dels ràpers portuguesos…