Publicat el 25 de gener de 2013
Ara decidirem
El més difícil ja s’ha fet. No vull treure importància a tant d’esforç esmerçat per milions de persones. Són qui han fet fàcil el procés, als polítics. Confesse que sóc dels que no les tenia totes; ara, en canvi, ho trobe més planer, fins i tot més curt. Home, es podran posar més o menys entrebancs (els nostres polítics mateix), però l’objectiu és quin és. Els espanols són més burros com més s’entrenen. Això d’aquesta nit d’en Rajoy, que no dóna cap importància a allò que passà ahir al parlament de Catalunya, n’és una prova: no saben per on pegar. Ell està cagat, perquè sap que amb la força no ho podrà parar. Però és que n’hi ha més: els espanols que tenen responsabilitats continuen robant, milions d’euros com si es beveren gots d’aigua, continuen el lladrocini i la corrupció, i encara sense voler negociar res, omplir-se la butxaca: ves que amb alguns polítics catalans de primera fila ho tindrien fàcil, però no arriben, pobres, prefereixen fer l’ase.
Com ho tindran d’assumit, que Alberto Fabra, un xicot que van posar de president dels valencians (quina sort tenim, fotre!), ja dóna per feta la independència i convida els empresaris a venir a València, si se’n senten estranys o maltractats. I els altres menistrots espanols ja amenacen que allò que no siga legal passarà pel TC, per l’Audiència, per la GC i no sé quants filtres i faldons. Xe, xicots, com més colleu, més a prop serà lo dimoni…, ah que són els únics que no ho veuen?
Quina fava, la situació global econòmica, social i de desocupació extrema ajuda, tant com ajuda. No fóra estrany que, amb el riu tan marejat, els espanols del pp d’ací d’allà intensificaren l’ofici de furtar allò que queda, que és tan poc com puguen imaginar, i l’últim que apague el llum.
Com ho tindran d’assumit, que Alberto Fabra, un xicot que van posar de president dels valencians (quina sort tenim, fotre!), ja dóna per feta la independència i convida els empresaris a venir a València, si se’n senten estranys o maltractats. I els altres menistrots espanols ja amenacen que allò que no siga legal passarà pel TC, per l’Audiència, per la GC i no sé quants filtres i faldons. Xe, xicots, com més colleu, més a prop serà lo dimoni…, ah que són els únics que no ho veuen?
Quina fava, la situació global econòmica, social i de desocupació extrema ajuda, tant com ajuda. No fóra estrany que, amb el riu tan marejat, els espanols del pp d’ací d’allà intensificaren l’ofici de furtar allò que queda, que és tan poc com puguen imaginar, i l’últim que apague el llum.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
(ARRAN DE LES DECLARACIONS DEL PRESIDENT FABRA I EL SOTERRRAR DE LA MARE DE NA BARBERÀ NOLLA (l’he publicat a Las Provincias..ocupades)):
El que dóna vertadera seguretat a les empreses del Principat són les actuacions dels nostres representants polític.
Sense anar més lluny……..
Avui entre l’avinguda de Cèsar Georgieta fins al tanatori municipal hi havien uns 50 policies municipals, uns 10 cotxes de policia urbana i 3 de la policia nacional (de la nació, d’ells, l’espanyola, per a deixar-ho ben claret) i uns 6 agents de dita policia de blau marí. Crec que havia mort la mare de la nsotra alcaldessa, Na Barberà, i en arribar al tanatori a fer un treball que estic desenvolupant no m’han deixat aparcar en el lloc destinat a l’efecte, als que anem a entrevistar-nos amb els responsables muncipals per a conèixer els requeriments municipals.
I li he dit, a un policia urbà que ” allò era una vergonya” i ell, m’ha respost ” que sí, certament, que estava allà des de les 9 del matí aguantant passar aquella desfilada vergonyant, i que anara al seus jefes a queixar-me i que n’estava d’acord”.
SÍ crec que les grans empreses del Principat corren a vindre a aquesta mena de Guinea subsahariana en què han convertit el País Valencià els polítics sucursalistes.
“Vamos a venir”….però a descollonar-nos d’aquest circ…” han de pensar….
I Rita: “Qui furta un ou, furta un bou”.
PS: Seria per a calcular el cost d’un soterrar d’algú que no és ningú a València, però ta casa era importantíssima. Les prevaricacions comencem per aquestes menudalles. Considerar que el Bé Públic ciutadà és “tu casa particular”.