Saül Gordillo www.saul.cat

Falten 32 dies per al referèndum de l’Estatut. La precampanya és un embolic polític monumental. La campanya encara ho serà més. Acabo de veure per la televisió l’anunci de la campanya institucional de la Generalitat. Un anunci massa insultant. Catalunya aturada, trista i moixa. Però gràcies a l’Estatut, de cop i volta, tot s’anima. Es fa la vida. Només els faltava presentar la Catalunya de l’Estatut del 79 en blanc i negre, i la Catalunya del 2006 en color. Una manera molt grollera de decantar-se cap al sí a l’Estatut. Qui vol viuren en blanc i negre en l’època del color?

Fa dies que l’operació "salvem els soldats Zapatero i Mas" ens arriba per terra, mar i aire. S’hi juguen molt. El seu futur polític, d’entrada. Si el referèndum sortís malament per als interessos de Zapatero i Mas, la política estatal i catalana podria fer tombs inesperats i això a la "gent d’ordre" els preocupa. Zapatero, amb un fracàs estatutari català i un procés de pacificació basc amb algun entrebanc pel camí, no ho tindria fàcil a les properes eleccions. Bàsicament perquè el seu pacte amb el líder de l’oposició catalana hauria fet aigües. El mateix li succeiria a Mas, que veuria reprovat a les urnes el seu acord a la baixa amb el president espanyol. Les carreres polítiques de tots dos passen una prova de foc el 18 de juny. L’Estatut, podria arribar a ser secundari. El secretari general del PSOE, perquè va fer una promesa electoral de farol al Palau Sant Jordi. L’11-M estava per arribar, i ningú esperava una derrota del PP d’Aznar i Rajoy a les urnes el 14-M. I de CiU, què direm? Doncs que no van plantejar-se una reforma estatutària en 23 anys de govern català.

A la gent del carrer l’interessa molt més la final de la Champions d’avui que no pas l’Estatut, el mal anomenat "nou Estatut". La perversió del referèndum contribueix notablement a la desafecció ciutadana. El 18-J què carai es vota? La continuïtat de Maragall? La gestió del tripartit? El pacte "psoevergent"? L’aposta d’Esquerra? Qui ho sap. Es barreja tot. Unes primàries de les eleccions al Parlament, que, per cert, no tenen data. Ara els nacionalistes comencen a desconfiar de Maragall i del PSC, a qui les enquestes no els van de cara. Per tant,  podrien dilatar-ho tot gairebé fins esgotar la legislatura en el nou govern "monocolor" que aquest dimarts ha celebrat el seu primer Consell Executiu.

El referèndum també pot esdevenir un plebiscit presidencial i al tripartit. I més ara que Maragall ha tirat pilotes fora sobre el seu futur polític (no vol mullar-se fins el 19 de juny) i que sona la música d’un segon Tinell, malgrat els intents de Carod de recuperar l’equidistància que bons resultats va proporcionar a Esquerra en l’última campanya de les eleccions al Parlament. Un plebiscit al pacte Mas-Zapatero. Als prolegòmens de l’entrada, per primer cop en la història, d’algun ministre nacionalista català en un executiu del PSOE. I, en conseqüència, a la definitiva subordinació de la política catalana als desitjos i interessos de La Moncloa.

No descarteu un govern català provisional després de les eleccions anticipades, a l’espera del resultat que aconsegueixi Zapatero a les generals. Si CiU guanya còmodament, el PSC rebrà fortes pressions de Madrid per no reeditar un tripartit catalanista i d’esquerres que representi el retorn de Carod i els seus al Govern i, per tant, malmeti les expectatives electorals del "talante" ZP. No descarteu, doncs, que el PSC hagi de permetre o bé la sociovergència (amb Mas de President, de passada, aconseguirien retirar definitivament Maragall i posar de conseller primer un Nadal o Castells) o bé un govern en minoria de CiU, amb un tripartit molt unit, però a l’oposició és clar.  

Tot és tant i tant complicat per als que seguim la política al dia que no podem pas arribar-nos a imaginar què deu pensar la gent del carrer que viu feliçment més pendent del partit d’aquesta nit que de les maragallades vàries. Què faran els electors que el 18-J descartin l’opció de platja en favor de l’urna, no ho sap pas ningú. L’operació "salvem els soldats Zapatero i Mas", amb tot luxe de recursos i un neguit important, indicaria que la victòria del sí no està pas garantida. Tot és possible.

L’Estatut a les webs i els blocs: la campanya virtual

Fins avui no ha aparegut la primera plataforma ciutadana a favor de l’Estatut (aquí teniu el pdf del text aprovat per les Corts espanyoles, i el pdf del text aprovat pel Parlament de Catalunya). Molt simptomàtic, perquè falten 32 dies i el més calent encara és a l’aigüera del sí. Aquest dimecres, precisament, és el Dia d’Internet. He fet una cerca a través del Google per saber com està el pati estatutari a Internet. Què hi he trobat?

Generalitat de Catalunya. Estatut d’autonomia, un espai del web institucional dedicat a la reforma estatutària, que també apareix com Nou Estatut de Catalunya i l’Estatut és de tothom. Després hi apareix un bloc d’opinió anomenat Estatut.org, que conté com a únics enllaços aquests dos de caràcter clarament sobiranista: l’Estatut que ens cal i l’Observatori de l’Estatut, aquesta última web de l’Òmnium. Després hi trobem el web del Parlament de Catalunya, amb un espai dedicat al projecte de reforma estatutària. El buscador no discrimina les webs espanyolistes, i ens obsequia amb aquest Stop Estatut no apte per a catalanistes. Després d’un referència a la Viquipèdia i d’una plana especial del Telenotícies, apareix Estatuto.info, un web creada pel PSC per difondre les bondats de la reforma Ebre enllà. A continuació apareix L’Estatut sencer, una pàgina creada per Esquerra. A partir d’aquí, apareixen notícies i documents ben diversos. Un maremàgnum d’informació, ja que hi ha 3.580.000 referències al cercador. Poca broma.

Al Google, però, hi trobem un anunci de la campanya Vota Independència, en una pràctica de la qual escrivia fa uns dies el periodista Juan Varela. A trravés del Google Trends, veiem com s’han disparat les cerques sobre l’estatut.

En els enllaços d’aquest bloc hi trobareu a dalt de tot altres webs i blocs (al marge dels que acabo de comentar) vinculats al referèndum del 18-J. Són aquests:

–Diguem no

–No en el nostre nom

–Som una nació i tenim el dret de decidir

–Tu decideixes

–Raonant l’Estatut

–No a l’Estafatut

–Estafatut

–La retallada que ens cal: Estatuts

–No Estatutet

M’agradaria que em feu arribar (sgordillo@correu.mesvilaweb.cat) les adreces de webs i blocs dedicats exclusivament a l’Estatut i el referèndum, per ampliar el llistat d’enllaços i posar-los a disposició dels lectors d’aquest bloc.  

Bloc de Maragall

És sensacional. Ara s’ha animat a escriure en el seu bloc. Aquesta és la seva última anotació: Acabo de sortir de la reunió de Govern. Un bon exemple que la campanya de l’Estatut s’està fent a la xarxa. "Som una nació, sí, però l’Estatut Nou no s’acaba aquí: l’estat inverteix el 50% més a Catalunya, tenim 50 competències més,i la solidaritat ja no és indeterminada sinó limitada per un principi. No hi ha cap land alemany o nacionalitat anglesa o regió francesa o italiana o belga, ni cap cantó suís, que tinguin tantes competències", afirma el President.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!