Saül Gordillo www.saul.cat

Desconcert i desànim. El pitjor escenari possible per als promotors del sí en el referèndum de l’Estatut. Cridòria d’eleccions anticipades, instigada inclús per consellers socialistes com Josep Maria Vallès (que obria el matí amb un article d’opinió com aquest a El País) o Joaquim Nadal, que donava per fet la convocatòria de comicis a la tardor. Al conseller portaveu del Govern, poc després el renyava Miquel Iceta, dirigent del PSC i home de confiança d’un José Montilla que, entrevistat per Antoni Bassas, llençava pilotes fora. "Ara la prioritat és el referèndum de l’Estatut", afirmava el ministre. Com pot Pasqual Maragall convocar el referèndum pel 18 de juny amb aquest clima de confusió, crispació i desafecció col·lectives? El projecte de país que, segons el tripartit del sí, és el més important dels últims anys, que ha de marcar el postpujolisme i fixar les noves "regles del joc" nacional pels propers 25 anys arribarà a la consideració popular amb el clima més advers possible.

Ciutadania allunyada, cansada i confosa són la pijtor combinació per aconseguir una bona participació i una victòria còmoda del sí. La gent del carrer difícilment tindrà el cap clar per votar, perquè es barreja el referèndum (cirereta en el pastís del que hauria d’haver estat una il·lusió de país) amb les crisis permanents d’un govern que no té rumb, maragallades que cada cop embafen més i discrepàncies internes que desemboquen en remodelacions inexplicables que obren encara més ferides (Carretero i Milà són víctimes que parlen i ofereixen titulars).

El tripartit del sí és el més perjudicat. Diuen que l’electorat del no està conscienciat (dos anys d’Estatut per esmorzar, dinar i sopar hi han contribuït) i pràcticament mobilitzat. El repte, ara, és dels defensors de l’Estatut de La Moncloa, que hauran d’empaitar els seus votants. CiU ho veu clarament, i pressiona els socialistes perquè convencin Maragall a aclarir el calendari electoral. Els socialistes, a part d’amenaçar Esquerra, es bolquen en el referèndum. És l’única prioritat, diuen.

El matí d’executives ha estat intens. Al carrer Nicaragua, han carregat durament contra els republicans. Els ha sortit tota la ràbia. Quan s’han tret l’emprenyada de sobre, han preferit no forçar Maragall perquè caigui en la provocació de convocar eleccions anticipades. "Això només beneficia Artur Mas", comentaven. A Villarroel, en canvi, el bon rotllo intern és notori. El consell nacional de dissabte va servir perquè Josep-Lluís Carod, que no les tenia totes després de la revolcada de les bases, es treiés un pes de sobre. Aquest episodi (el pas del "nol" al no) ha servit per cohesionar les famílies republicanes, per estretar lligams entre Carod i Joan Puigcercós. Tots dos són al capdavant d’un vaixell que navega en un mar remogut. Per molts equilibris que busquin, la nau d’Esquerra està en l’ull de l’huracà.

Al carrer Còrsega, els convergents es dividien entre els partidaris de presentar una moció de censura a Maragall i els que calmen els ànims. Mas intenta ajornar la moció de censura. Desitja que el PSC i el PSOE, un cop superat el tràmit de l’aprovació de l’Estatut al Senat, aquest dimecres, facin veure al President de Catalunya que cal convocar eleccions per clarificar i evitar que part de l’electorat vagi al referèndum per emetre un vot en clau de continuïtat o expulsió del tripartit del poder.

CiU vol evitar-ho, però certament té dificultats notables. Fixeu-vos-hi que els anuncis que s’emeten de la campanya institucional de la Generalitat sobre el referèndum de l’Estatut acaben dient: "Govern de Catalunya!" Qui promou i signa la campanya és el govern, no la institució. I si la gent confón govern amb institució, si confón referèndum amb tripartit, el 18 de juny pot passar qualsevol cosa.

Maragall, desbordat

Si el matí havia estat intens, la compareixença de la tarda de Maragall al Parlament de Catalunya per donar explicacions de la crisi de govern ha estat desastrosa. Una compareixença inoportuna que ha mostrat un President cansat i contradictori. La imatge menys desitjada per a una situació com l’actual, encara que s’hagi tret de la màniga aquesta enigmàtica amenaça. Potser tindrà raó Francesc-Marc Álvaro, que ahir publicava un article a La Vanguardia en què advertia que després d’aquest primer tripartit n’hi haurà un segon. "El tripartit, si hi ha suma suficient de PSC, ERC i ICV, tornarà a existir", sosté Álvaro. La pregunta és qui presidirà el segon tripartit.

En dies com ahir, gairebé ningú seria capaç d’apostar per Maragall com a President de Catalunya més enllà del referèndum i de les eleccions avançades. Fins ara, Maragall comptava amb ERC com a aliat, inclús per damunt de l’aparell del carrer Nicaragua. Avui, Maragall està més sol que mai. Té insatisfet tothom. Només li queda un conseller com Vallès per signar articles a El País. Perquè la unitat demostrada ahir pel PSC no és a l’entorn del President, sinó en clau de postmaragallisme. Que algun dia arribarà.

Surten blocs polítics com bolets

Aquest dilluns m’han fet arribar nous blocs republicans. El diputat al Parlament i president de la Federació de Barcelona d’ERC, Oriol Amorós, obre aquest bloc. L’exportaveu regional de les JERC a les comarques gironines, Oriol Romero, també en té, de bloc. Carles Julbe, de l’executiva d’ERC de Nou Barris, també s’estrena. A l’Hospitalet de Llobregat, el militant de les JERC Ramon I. Canyelles s’afegeix, amb aquest bloc, a l’activisme polític digital. Les JERC de Sant Martí obren aquest bloc com a esboç del que ha de ser una pàgina web, perquè l’únic bloc oficial de les joventuts republicanes és aquest.

L’Estatut dóna peu a un bloc específic que fa campanya clara pel no. S’anomena No a l’Estafatut, jugant amb Estatut i estafa. Ja diuen que el no està conscienciat i mobilitzat, perquè m’és impensable un bloc col·lectiu en favor de l’Estatut. Qui lidera el sí a la bloquesfera?

Em satisfà saber que Convergència compta amb un nou blocaire, el terrassenc Martí Cabré, que va engreixant el llistat de blocs nacionalistes. Si us fixeu en la relació d’anotacions d’aquest cap de setmana i dilluns arran del no d’ERC [les concentro aquí] veureu que els blocaires de CDC són cada vegada més actius.

Per acabar, em faig ressò d’aquesta campanya de la UGT en favor del català al Parlament Europeu.

Exhaustiu recull de reaccions al no d’ERC en els blocs polítics

Des que ERC va aprovar, en l’executiva de divendres, el seu no en el referèndum de l’Estatut m’he dedicat a recollir totes les anotacions aparegudes en blocs polítics i periodístics. Aquí teniu el recull actualitzat. Una feinada que espero que us interessi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!