llegir-escriure

En el darrer apunt vaig deixar-me de comentar una de les noves entrades del diccionari de la Real Academia (RAE): USB. En aquest cas, el motiu de la polèmica ha estat que són sigles, com ho són, per ordre d’edat, SMS, ONG, CD-ROM, IVA, VHS, LP, LASER… 

Existeix una certa resistència a acceptar mots que es diuen lletrejant. És més fàcil quan les inicials formen una paraula que es pot llegir sense entrebancs, com és el cas de làser, en origen Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation, és a dir, amplificació de llum per emissió estimulada de radiació. Els acrònims ja ho tenen això, són més fàcils d’integrar que les sigles. Pel que fa a aquestes, es tendeix a escriure-les en minúscula segons la pronúncia, i així tenim per exemple l’elapé (e.p.d.), que surt tant al DRAE com al DIEC, un terme que ha estat substituït pel vinil, tot i que a l’Institut un vinil només és un “grup atòmic insaturat, de fórmula H₂C=CH–, derivat de l’etilè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen”. Qui havia de dir que un grup atòmic ens donaria tants moments d’alegria. La RAE havia fet una aposta per l’opció d’evitar les sigles, i havia donat a llum termes com ara cederrón o oenegé, ja plenament acceptats, amb el seu plural i tot. Malgrat que si cerqueu aquests termes al Buscón us trobareu que us remeten a les sigles. En canvi, el CD remet a disco compacto. Aquí no hi ha lloc per a un cedé, tot i que l’he vist escrit en més d’una ocasió. En fi.

L’altra qüestió que suscita USB, sigles i majúscules a part, és si realment es pot considerar un mot general i com a tal figurar en un diccionari. A diferència de l’SMS, una classe de missatges de text que s’envien per mòbil, l’USB jo l’associo més a una marca, a una tecnologia concreta, com en el seu temps els vídeos Beta (escurçament de Betamax) i VHS (Video Home System), que no surten al diccionari. Al DIEC no hi surt l’USB, ni com a port ni com a memòria.

Si diem de manera ben natural que m’he comprat unes nike o que se m’ha espatllat l’audi, vol dir això que nike i audi han de sortir al diccionari com a sinònims de vambes i cotxe? On és el límit? Al DIEC tenim alguns casos de noms procedents de marques comercials, pocs: xiruca, aspirina i para de comptar.

Oenegé sí, uesebé no. Cederrón sí, cedé no… Potser de vegades busquem massa coherència.

Com a curiosiat, enmig de tot aquest ball de sigles, el DRAE ha incorporat IVA. un terme que, per més habitual que sigui entre els parlants de l’Estat espanyol, ara com ara per mi no entra en els paràmetres d’un diccionari, ja que s’acosta més a un nom propi que a un nom comú. I a sobre no hi surt l’IRPF, l’impost de la renda, tan popular o més que l’altre.