llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
perfet d’indicatiu – imperfet d’indicatiu – passat perifràstic
Els temps verbals ens serveixen per situar l’acció del verb en el temps. Així, el passat (simple o perifràstic) assenyala una acció passada en un període de temps que també ha passat: Ramon Llull va morir (morí) l’any 1315; el perfet d’indicatiu (abans pretèrit indefinit) assenyala un fet que s’ha realitzat en un període de temps que encara no ha acabat: La collita d’enguany ha estat magra, i l’imperfet d’indicatiu assenyala una acció passada que era present en un temps passat: Van arribar mentre sopàvem.
En aquests exemples, extrets dels Curs superior de gramàtica catalana, de Jeroni Marvà (Editorial Barcino; Barcelona, 1988) el complement de temps ens indica el temps verbal que hem d’utilitzar. L’any 1315 és un període passat, en canvi enguany situa el parlant dins del mateix període de temps que l’acció, i finalment l’imperfet no porta cap complement que limiti el temps de l’acció de sopar. Si intercanviem els complements de temps les frases esdevenen agramaticals: Ramon Llull va morir enguany, La collita de l’any 1315 ha estat magra, com també si introduïm un complement de temps al tercer exemple: Van arribar mentre sopàvem l’any 1315/enguany.
Aquesta distribució verbal no coincideix amb el castellà. Així, en castellà el pretérito indefinido (o pretérito perfecto simple) es fa servir per indicar una acció passada, estigui dins del període de temps del parlant o no. Per exemple, es diu: Le ví esta mañana, quan en català diem L’he vist aquest matí i El vaig veure ahir.
Per tant, en castellà l’imperfet es fa servir per indicar accions sense especificar si han acabat, i també accions habituals del passat, com ara: De pequeño leía mucho. Veiem-ne alguns exemples extrets d’El Periódico de Catalunya l’any passat:
a. Zhou ha reaccionado con prestancia: esta semana pedía unidad y subrayaba su fidelidad al «camarada Hu».
b. El pasado viernes, dentro del Festival Mil·lenni, Niña Pastori volvía al Palau de la Música con el disco ‘La orilla de mi pelo’.
En el cas de a., en català diem que ha demanat unitat i en el de b., que va tornar al Palau, encara que el referent temporal no estigui al costat mateix, sinó al començament de la frase.
Aquest ús de l’imperfet l’he trobat també en l’edició en català del mateix diari, però de manera esporàdica. Per exemple:
c. «Qui mana aquí és Jorge, i ara que és ministre ja ni t’ho explico», m’assegurava aquesta setmana un destacat membre del PP català.
Gairebé sempre la traducció és l’adequada:
d. ‘Que tinguem sort’, la cançó de Llach en l’adéu al Pep, va ser ahir la més descarregada a l’iTunes
‘Que tinguem sort’, la canción de Llach en el adiós a Pep, era ayer la más descargada en el iTunes
No tinc clar que aquest ús tan majoritari de l’imperfet en castellà sigui sempre correcte. Per exemple, en el cas de b., l’acció de tornar al Palau no és una acció que es pugui allargar en el temps, com la de sopar.
Aquest fenomen de substitució no l’he sentit en el català parlat; només es dóna en el català escrit. La qüestió és que hem d’evitar que l’imperfet substitueixi el perfet i el passat perifràstic per la indefinició temporal que això comporta.