I en el menjar trobem molts casos de parelles que es defineixen a la contra, com ara les següents:
vi blanc – vi negre
raïm blanc – raïm negre
botifarra blanca – botifarra negra
botifarra cuita – botifarra crua
mongeta tendra – mongeta seca
pernil salat – pernil dolç
carn blanca – carn vermella
peix blanc – peix blau
…
En el cas del vi, per comentar-ne un, ni el vi blanc és blanc, sinó més aviat grogós, ni el vi negre és negre, sinó més aviat vermellós. És un exemple clar del que he explicat abans.
Un altre cas, diferent, és el del títol. De petit sempre n’havia dit paper de plata, i ja ho sabia que no era pas de plata. A poc a poc es va anar imposant el nom de paper d’alumini, que era més exacte. Sospito que a través de l’etiquetatge comercial. I no fa tant vaig descobrir que el paper d’alumini no sempre està fet d’alumini, sinó que pot estar fet d’un aliatge d’estany, plom i bismut.
Així que, ja em perdonareu, però preu per preu em penso saltar l’exactitud i tornar al paper de plata de quan era nen i feia el riu del pessebre amb els pares.