llegir-escriure

Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.

llegir-escriure

Llegeixo el missatge al mòbil que m’ha despertat: birra ibraves?. Escric ok i em torno a colgar sota els llençols. 

Llegeixo en el paquet de magdalenes noms estranys que ja trobo naturals mentre em prenc el cafè. Escric en un sobre la llista de la compra: magdalenes, cafè… res més? Llegeixo al portàtil els títols dels correus i els noms dels remitents, a la recerca d’alguna cosa que em pugui interessar. Escric al Boris i li adjunto un enllaç a un blog, que fa dies que l’espera per fer no sé què que té al cap, i no tinc temps de res més. Llegeixo al bar els titulars d’un diari en paper, Mas: “No es tracta de trencar amb Espanya, és més una emancipació”, i hi trobo a faltar l’aviat i m’enraveno amb el joc semàntic. Escric quatre guixades al marge abans que la idea se me’n vagi del cap. Llegeixo, a la barra mateix, la novel·la que he agafat per si tenia una estona morta, i quan quedo amb el carallot aquest sempre en tinc. Escric al mòbil q vens? Llegeixo una frase genial a la pàgina 106. Escric Els sons de la terra els portem a dins, i el tecleig dels ordinadors no. O, almenys no encara, i ho penjo al Twiter. Llegeixo en els seus ulls que avui té ganes de guerra, en porta alguna de cap. Escric amb paraules de foc a la memòria que me’n penediré, no sé encara de què i per què, de la conversa d’avui.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per xaviermanuel | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent