llegir-escriure
Blog a dos teclats. Per la república de les lletres, Boris Wernof. Pel geni de la llengua, Xavier Manuel.
bloc – blog (i 2)
Fa uns dies, el febrer passat, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), en l’edició en línia, ha incorporat la forma blog i el derivat bloguer bloguera. I així ho han recollit el Centre de Terminologia Termcat, que havia estat un dels grans defensors de bloc, i l’Optimot.
“L’any 2005, els termes catalans que va aprovar el Consell Supervisor del TERMCAT van ser bloc, d’una banda, i blocaire, de l’altra. En la darrera actualització del diccionari (febrer de 2013), l’Institut d’Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT, es decanta per blog perquè és la forma més estesa i alhora defensada.
Així doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada bloc coexistia en l’ús amb la forma blog, arran de la darrera actualització del diccionari la forma normativa és blog. I la forma blocaire ha de ser substituïda per bloguer, bloguera.”
I el Termcat també hi ha dit la seva:
“La decisió va ser aprovada el mes de novembre passat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT. El Consell Supervisor havia aprovat l’any 2005 les formes bloc i blocaire, ara desestimades, per a designar, respectivament, aquests conceptes.
El motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes.”
Per mi, el Termcat es deixa la raó principal: blog evita la polisèmia de bloc, cosa que a més facilita la cerca.
Només em queda felicitar l’IEC per haver estat sensible a l’opinió dels usuaris.