llegir-escriure

Sobre l’últim apunt, m’han arribat alguns comentaris pel sistema antic, és a dir, pel sistema conegut com “ara que et veig…” i no me’n vull estar de fer-los arribar aquí. 

 

A l’últim apunt vaig comentar que hi ha força paraules que més que descriure un objecte el que fan es distingir-lo d’un grup més gran. 

I en el menjar trobem molts casos de parelles que es defineixen a la contra, com ara les següents:

   vi blanc – vi negre
   raïm blanc – raïm negre
   botifarra blanca – botifarra negra
   botifarra cuita – botifarra crua
   mongeta tendra – mongeta seca
   pernil salat – pernil dolç
   carn blanca – carn vermella
   peix blanc – peix blau
   …

En el cas del vi, per comentar-ne un, ni el vi blanc és blanc, sinó més aviat grogós, ni el vi negre és negre, sinó més aviat vermellós. És un exemple clar del que he explicat abans.

Un altre cas, diferent, és el del títol. De petit sempre n’havia dit paper de plata, i ja ho sabia que no era pas de plata. A poc a poc es va anar imposant el nom de paper d’alumini, que era més exacte. Sospito que a través de l’etiquetatge comercial. I no fa tant vaig descobrir que el paper d’alumini no sempre està fet  d’alumini, sinó que pot estar fet d’un aliatge d’estany, plom i bismut.

Així que, ja em perdonareu, però preu per preu em penso saltar l’exactitud i tornar al paper de plata de quan era nen i feia el riu del pessebre amb els pares.