Caminar pels carrers, escoltar el que diu la gent, viatjar per observar, seure per mirar, badar amb intères. Són coses senzilles i barates. Sovint hauríem d’aturar-nos per saber com va tot. I aprendre de la realitat que ens envolta.Escoltar les converses dels altres, sense intervenir. Entrar a un bar i mentre beus qualsevol cosa, observar
Josep-Lluís Carod Rovira, encén tota classe de passions. A Catalunya i a Espanya. Perquè?.L’aspecte físic, la cara rodona, el bigoti (recent), les ulleres, el somriure, la paraula, desperta mòfes i rialles, allà i aquí.El seu origen, pare aragonès i mare catalana, també. S’ha creat tota una sèrie de inexactituds i mentides a l’entorn alimentades per
Totes les alertes s’han disparat, el NO al referèndum, com l’aturem?. Tenen una por absoluta, tots els poders fàctics del Principat.I nosaltres els partidaris del NO, no tenim cap por al NO ni al SÍ.I no en tenim perquè anem tranquils sense lligalls amb Espanya, no devem res a l’estat espanyol ans el contrari, són
Avui un titular de la Vanguardia diu," Europa decide hoy su última frontera". Què vol dir amb això?, que no hi hauran més fronteres o que ja no hi hauran més estats, no ho entenc. Qui són ells per decidir tot això?, no saben que qui decideix el futur dels pobles i les nacions, són
Diumenge serà Montenegro qui exercirà el dret d’autodeterminació, dins l’Europa dels pobles i les nacions.Pobles i nacions molt menys petits en tots els àmbits que el nostre, han esdevingut estats sobirans en poc temps.Sense amenaça de part de cap exèrcit, amb l’empara de la Unió Europea.Per quant nosaltres?, som menys que els altres?, no som
Vens de lluny i vas més lluny, no estàs sol som molt més dels que ells diuent. Seguim pel camí d’Ítaca, sempre més. Honor i glòria a tots als companys caiguts pel camí. Molts anys i bons, salut.
Són el fills del fracàs escolar de Barcelona (Barcelonès), i de tota l’anomenada àrea metropolitana. Són els joves que escriuen en catanyol i es comuniquen en castellà. Són pares i nets, nascuts a Cataluña (España) a partir dels anys 70-80 i 90 del segle passat. Són els no identificats, els sense identitat, són el garrulisme
Ahir l’Ovidi se’n va anar al Palau i amb ell gent de diferents generacions, tots únits, per unes referències clares i netes.Gent d’esquerres, independentistes d’un país petit d’Europa, Catalunya o els Països Catalans.Una minoria dins un país petit però mai sotmesa ni intelectualment ni ideològicament. Una gent intergeneracional sempre compromesa al servei d’aquest país.Som la
El guió o el full de ruta, com li vulgueu dir ha guanyat, provisionalment.Nosaltres, els que no traguen, els que volem decidir, els democràtes i lliures, el poble català ras i conscient, estem preparats pel que calgui.Estem pels interessos generals i per la dignitat.Les bosses inconscients i manipulables de l’àrea metropolitana del barcelonès, seran bombardejades,
No sóc astròleg emperò m’agrada fer especulacions( paraula molt empleada) entre la comunitat política del principat.Veig molt afany de poder a CIU i PSC, com sempre, també a Iniciativa i Partit Popular però no els és favorable el nombre de vots, encara que de diferent manera.Després de la desfeta del referèndum estatuari, marge molt petit
El 18 de juny de 2.006, el sí a l’estatut guanya amb un marge escàs de vots.El President de la Generalitat de Catalunya convoca eleccions al Parlament del Principat.Se celebren les eleccions i els socialistes i ciu, formen govern. La socioconvergència. ERC, creix i queda a la única oposició. PSC perd molts vots a tota
Ja ho sabem, hi ha gent que s’apunta a tot. Sobretot entre nosaltres un poble petit i ferit per la història. Mentalitat de resistència des de fa molts anys, quasi 300.De totes les campanyes engegades al voltant del futur referèndum de l’estatut, des de el vot lliure per la independència, amb el nostre nom no,
Fa dies ja escrivia sobre els poders òcults i no tant òcults, del funcionariat espanyol.Ara és l’hora, un cop més, d’estar alerta. Qui gestiona l’estructura de l’estat espanyol, els funcionaris, és igual que siguin un modest administratiu o un alt càrrec, poden ésser un factor desestabilizador.El poder polític actual, socialista, no té tot el poder.
Ja el tenim aquí, el comunicat d’ETA, el tant esperat i volgut.I ara què?. Que haurem de fer nosaltres els democràtics, els independentistes de la pell de brau.Un alto al foc permanent per a part de la organització armada basca, què vol dir?.Què diran els espanyolistes? tenen una patata calenta damunt la taula.El PP i
Què hagués passat si les autoritats ciutadanes de Barcelona, no haguessin fet cap advertència i prohibició de l’anomenat "botellón"?.No ho sé, no sóc profeta però em sembla que tot el que sigui prohibir i adamés anunciar-ho, no té efectivitat. Les destroces, els aldarulls, el vandalisme, els antiavalots, la violència, la repressió, la destrucció i el