tofermos

Molt encertat l’editorial d’ahir de Vicent Partal sobre la segona volta francesa. Efectivament no estem per triomfalismes.
Al meu entendre, urgeix fa temps que l’esquerra europea (i no sols l’esquerra!) abandone el wokisme, el discurs basat únicament en (certes) identitats (immigració, gènere o identitat sexual) tal com va començar a explicar Fukuyama a “Identidad”. Els nous i vells partits haurien d’endinsar-se en un nou camí (nou per a les elits actuals) i abandonar el pati d’escola al qual s’han acomodat. Crec, sincerament, que sense arriscar valentment, la desconnexió amb les abandonades classes mitjanes i la perifèria com defineix Guilluy a “No society” anirà a més.

És un tema delicat, tant delicat com indefugible davant els fets i els estudis de sociòlegs i politòlegs.

Com a apunt, afegiria que la solució passa per un canvi acordat o, si més no, debatut a nivell europeu i no només de partits locals (estatals o regionals). Per guanyar la perifèria, reduir l’abisme entre classes i recuperar la confiança de la classe mitjana cal posar damunt la taula la política europea comercial i, sobretot, la incidència en sectors com l’agricultura. Parlar d’importacions i del control d’aquestes. Clar i ras: si el Nord europeu no es compromet i s’obliga, la ultradreta entrarà a tractorades pel sud.

I, una pregunta final, ¿com podem encetar un debat sobre canvis necessaris a nivell ideològic i estratègic si, en la tàctica electoral in extremis, la megaidentitat i la polarització ho són tot?