Tinc la paraula

... i ho aprofito per dir la meva.

Plataformes i Partits

Al principi de la democràcia hi havia més confiança en els partits que no pas ara. Els partits, d’alguna manera, eren més propers a la societat. Quan la gent demanava un poliesportiu, una escola, etc. els partits els escoltaven d’una manera més clara i transparent que no pas ara.
I és que les funcions dels partis dins la societat són dues:

1. Canalitzar dintre seu els neguits i necessitats de la societat
,
2. Exercir el poder d’acord amb els mandats aconseguits en les eleccions.

Actualment, la sensació general és que els partits estan més pendents del segon punt, exercir el poder, que no pas del primer, canalitzar els neguits i sentir de la societat. Podriem arribar a creure que el primer punt només el mantenen com a mal menor per tal d’exercir el poder. Bé, siguem una mica més concrets, quan parlem de partits en realitat parlem dels seus aparells.

Mentre la confiança en els partits encara és sòlida tot funciona de maravella, però a mida que la societat es cansa de que els partits vagin a la seva començen a sortir plataformes a tort i a dret. És la conseqüència natural. La societat es reorganitza de nou i crea les estructures que li són útils.
Les plataformes s’assemblen molt a el que serien partits monotemàtics. Tenim, per exemple, la Plataforma en defensa de l’Ebre, la Plataforma NO a la guerra, la Plataforma NO a la MAT, la Plataforma pel Dret de Decidir,…

Les plataformes omplen el buit deixat pels partits i permeten agrupar en una sola entitat tot un sentir que es troba repartit en tot l’espectre de la societat, i d’aquesta manera posar damunt la taula certs temes. Per exemple, poden compartir plataforma un pagès que perdrà part de les seves terres de cultiu i un expert en desenvolupament energètic a NO a la MAT.

En certa manera, les plataformes, a diferència dels partits, no enganyen, pel fet que
les plataformes són fidels al seus fins, mentre que els partits han oblidat una de les seves funcions principals. Les plataformes donen a conèixer els seus punts de vista, fan pedagogia, posen els temes a l’actualitat. Les plataformes no executen, no tenen cap mena de poder, però si que tenen certa legitimitat, que els partits s’han deixat escapar.

Si la democràcia interna dels partits funcionés correctament les plataformes no existirien pas, ja que els neguits que expressa la societat es canalitzarien a través dels partits. Mentre això passi, ja ens podem anar preguntant, per què la gent cada cop passa més dels partits i la política.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política | s'ha etiquetat en per tinclaparaula | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent