T’he vist sempre amb un somriure
al llavis tieta,
has entès la vida com un regal,
encarant les dificultats amb fermesa,
fent del positivisme la base de la teva
vida.
I t’ha arribat l’hora de marxar,
se’ns fa difícil el comiat, però jo sé
que tu t’en vas amb les mans plenes
de grates vivències, i amb el gest
del caliu humà, de tots aquells qui
t’han recolzat.
La vida no és fàcil per ningú, calen
grans dosis d’humor per saber-la
trampejar, hi ha absències que ens
buiden per dins, com també hi ha
vivències gratificants que emplenen
de joia els nostres dies.
I tu ho has sabut fer bé tieta,
sempre sumant més que restant,
crec que tots recordarem el teu
somriure als llavis, i els teus ulls tan
blaus, com el mar.