Els
enemics -els dominadors- com gesticulen, com criden, com amenacen, com es
decomponen!
“Unidad
nacional”, “España una e indivisible”, “soberanía del idioma español”…, tot això,
dit en castellà, ni clàssic ni modern, put a monarquia, a centralisme, a
dominació arbitrària, a passat, a mort, a podrit.
Miquel
Duran de València. La República de
les Lletres, València 1934.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Diuen que la història és cíclica, quanta raó, les paraules dels anys 30 serveixen també ara.
També la famosa frase de Miquel Duran durant una conferència a l’Ateneu Mercantil de València els anys 30, allò de "Jo ciutadà de València, declaré que sóc català", està més d’actualitat ara que està plagats de tercerviistes que afirmen que allò del catalanisme es invent del Fuster dels anys 60. Van arreglats aquests…
En va agradar molt la intervenció del Carod
Rovira (crec que va ser l’ultima) al parlament espanyol per defensar l’estatut,
per que aquest iniciarà els tràmits parlamentaris, concretament va ser una
frase que feia referència al Quixot i la va dir coma homenatge català al mateix
i dirigida a “Marianito el corto”: “Ladran luego cabalgamos”. Lladren, vaja que
si lladren, mal seria que no lladraren!!!. Podem dir també que el nivell de
nerviosisme espanyol és troba en proporció directa a la seva radicalitat, i
estan extremadament nerviosos, això deixa ben clar (una mica més) que al 1975
va morir el gos però no la ràbia i que són els mateixos que ens foteren el 1707
i el 1939, per tant endavant , cal fer que lladren tant com sigui possible a
veure si els entra afonia i que es fiquen molt i molt nerviosos a veure si
tenim sort i els agafa un atac.
Agafeu el google i fiqueu la paraula "miserable" premeu "Avui tinc sort" i veureu quina veritat més gran!!.
Hola Toni,
Ja ho s’he que no tens tota l’informació del Mon, peró estic recollint informació sobre la maçoneria al País Valencià, que podries donar-me algo d’informació?
Alguna informació del maçons valencians i de la seva actual situació.
Saluts.
Josep.