PALLARÈS INTERNACIONAL
Aquest món d’avui dia, que sembla tant globalitzat, està ple de gent que no valora prou la seva llengua. Molts ho fan per comoditat, i s’embarquen en grans vaixells que aporten una falsa seguretat, precisament perquè els grans espais lingüístics només aporten l’anonimat per a la majoria, i destaquen poques estrelles en l’espectacle de llurs vanitats. La realitat és que la globalització farà que es valori més la personalitat de cada poble. Allò tant pregonat de la diversitat només té sentit respecte al conjunt. És com les plantes, cadascuna aporta uns valors determinats, els quals són compartits enmig del seu ecosistema, i alhora del conjunt de la natura. Amb els dialectes, passa igual respecte als estàndards. Aquestos ofereixen un panorama general de la llengua, però si realment volem conèixer lo que sabem, cal que ens apropem a la llengua genuïna. És a dir, Pompeu Fabra pel seu compte és una ànima en pena, sense les aportacions de Mossèn Alcover, i viceversa. Un cos necessita la carn i els ossos per poder ser en aquest món. Per això, us voldria posar un exemple.
Us volia comentar que existeix un lligam entre la paraula furra o furro, que vol dir esquerp, i una paraula en anglès que es diu “furrow”. Aquí, en la web del diccionari Parlapallarès posen prank com a equivalent de furro. Però resulta que “furrow” vol dir solc en una superfície, que potser el terra, o el front. Si mireu al diccionari anglès explica que es refereix a la gent sorruda, és a dir, que porta solcs al front, la qual cosa passa quan hom està molt encaparrat. Per una altra branca, més aviat de persona esquerpa i salvatge, trobem una bonica derivació de “fur” que és el pel de l’animal, o pell que es treu per fer abrics. Això ha donat nom a un corrent dels dibuixos d’animació en japonès, l’anime, on els personatges tenen característiques d’animals. És el Furry fandom, i que es coneix precisament amb aquest adjectiu. Com veureu a l’entrada, està prou ben explicat aquest tema. Ja ho veieu, anem del Pallars cap Anglaterra, i d’aquí aterrem al Japó en el viatge apassionant d’aquesta paraula. Com podeu veure, no tot és parlar d’animisme o de tòtems, sobretot és que nosaltres ja sabem que on hi ha pèl, hi la glòria del cel.