Benvingut sigui el Decàleg de l’Esglèsia
Aquest dimecres, 27 de juny de l’any 2007 del naixement del Nostre Senyor,
van morir a les carreteres catalanes, només en un dia, tres persones en
accident de trànsit. Un avi, un adult i un jove. Cadascun en circumstàncies
diferents, però amb el mateix resultat. La meva pregunta és la següent: si un
accident és inevitable, aleshores perquè hem d’agafar un vehicle i conduir-lo
fins a morir?. Aquesta seria una actitud fatalista, i crec que no és un
plantejament correcte. Com a persones, i no màquines, som en part responsables
dels nostres actes. I si aquestos actes esdevenen un mal costum, comporten un
risc per a la resta.
La idea del progrés al seu dia va ser beneficiosa, però entendre el progrés
de manera determinista, i portar-lo a l’extrem ha comportat grans sacrificis en
vides humanes. Avui dia, el progrés ha esdevingut una mite que s’està buidant de
significat. I comença a comportar més pèrdues que avantatges a la societat. Quan
jo anava a escola, explicaven el cas de les presència de les "vaques sagrades"
als carrers de l’Índia, i ens en feiem creus que no les apartessin. Però avui
dia, la vida m’ha ensenyat que els carrers de la civilitzada Europa estan plens
de "vaques sagrades": els cotxes. El país s’omple d’infraestructures que
destrueixen la base alimentària de Catalunya, la seva qualitat de vida. Perquè
les "vaques sagrades" funcionin, cal fer guerres en països llunyans malgrat que
tots ens declarem pacifistes. I aquest tribut que paguem pel "progrés"
s’incrementa amb els morts en accidents de trànsit, i en contaminació
atmosfèrica i acústica de ben aprop. Allò que va ser símbol del progrés fa uns
anys, com el 600, ha esdevingut el càncer de la nostra societat. I com tota
malaltia necessita uns medicaments i una teràpia determinada, que ja existeix, i
que cal aplicar abans que no s’extengui més pel cos social, i mati una persona
més. Per això, i malgrat els prejudicis dels "progres" , he rebut amb interès i
atenció la declaració que ha fet l’Esglèsia Catòlica sobre la conducció. No
dubto que hi ha hagut altres institucions religioses i laiques de diferents
creences i pensament que han fet recomanacions sobre els perills del trànsit i
del cotxe en el nostre segle XXI. Perquè fa dos mil anys no tenien aquest
problema, però sí que el tenim avui dia.