A la meva mare no li ha agradat gens el meu darrer posting. A banda de blasmar que me’n fotés d’una morta, m’ha fet una reflexió interessant :
De què ens queixem (o em queixo jo, en aquest cas) en realitat ? Del colonialisme cultural andalús o castellà ? O potser de la dimissió nostra per no saber defensar i valorar allò que és nostre ? El folclore, la música andalusa o castellana, ¿ estan entrant al nostre país a cops de fusell, o som més aviat “els d’aquí” els qui estem dimitint de tractar la nostra pròpia cultura amb normalitat ?
A l’Espanya del sud, allò que jo anomeno habitualment “les regions mandroses i captaires“, tothom té una gran estimació per la seva cançó, pel seu ball, pel seu folclore. És quotidià que qualsevol vespre, a qualsevol indret, hi hagi gent cantant i ballant la seva cultura. Amb normalitat. Sense fer d’això un acte de patriotisme o d’heroisme. (…)
I nosaltres ? Al Principat, quants vailets saben ballar sardanes ? Però si és El Corte Inglés qui patrocina l’escola de sardanes, davant l’absoluta passivitat de la Casa de la Vila, més preocupada per organitzar saraus tipus Carlinhos Brown… Als esbarts, a les cobles… quanta jovenalla s’hi apunta ? Perquè cal reconèixer que a les regions mandroses i demanaires, els seus balls i les seves cançons tenen una gran salut. Amb o sense tele. Amb o sense premsa al darrere. La hi tenen perquè la gent normal la recolza.
Per no parlar de la literatura o de la poesia. Ens passem els dies escrivint que cal recolzar la literatura de casa nostra (a més, com bé recordava avui en Cucarella, no només la del Principat, sinó la de tota la Nació). Però després, qui es grata la butxaca i compra aqueixos llibres tan hipotèticament desitjats ? Evidentment, escriure al bloc és gratis. Mea culpa.
Jo sóc el primer en fotre’m obertament del xou del Rocío i en dubtar del seu veritable significat. Vaig anar un dia a l’ermita del Rocío, només per veure-la, i em va semblar un lloc simplement vulgar i més aviat lletjot. Coi, molt més cutre i anodí que Montserrat o Núria. Però al Rocío hi van centenars de milers d’andalusos, i a Montserrat o Núria fonamentalment hi van turistes, escoles, o gent a passar el dia. Sense cap altre interès una mica més “interior”.
I tot això, depèn de nosaltres. Ni de l’estatut, ni dels partits, ni de la Txene.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els ajuntaments, el mitjans a través dels anunciants que fan el seu mecenatge són els protagonistes que lideren el calandari cultural nacional i són els que programen la política cultural amb els diners que recauden pels imposts i amb els vots que és dona l’autoritat de governar-nos i contractar al seu parer.
Encara que no ho semble, estem molt lluny de una estat anarquic i desregulat.
I a més a més de segur que te al derrere moltissims més simpatitzants que tota la resta majoritària informativa de posts llepons.
L’activitat cultural que ha despertat aquest fet, per l’influència del enorme desplegament mediatic, a fet que moltes poblacions haja sortit gent cap a Madrid per donari l’ultim adéu, l’última vegada que va passar algo semblant va ser a la mort del caudillo.
Som un país que canta "campeones, campeones", som un país que vota Maragall perquè governi Zapatero, som un país que fa 50 anys vam absorbir una immigració espanyola que en la seva immensa majoria, ni llegeix, ni fa la compra, ni saluda, ni vota, que escolta però no sent, en català, som un país que els dos partits nacionalistes es foten els "trastos" pel cap i mai s’han entès, som un pais que en aquest últim sant Jordi ha comprat més llibres en castellà que en la seva llengua, som un país que te un equip representat de Catalunya que es fa dir Real Club Deportiu ( que no Esportiu ) Espanyol. Amb aquest currículum l’últim que se’ns pot acudir es criticar els veïns espanyols
La nació de Botxí NO és la mateixa que la d’en Maurici.
Malgrat tot, Saltenc, seguim endavant
¿Però cap a on? Hahahahahhaa. Ets un crack Maurici. Enraona de música que estàs força més encertat.
Ací baix en diem blavers a d’això. La diferència entre València i Barcelona: és que a València hi ha molts Blavers i a Barcelona ho són gairebé tots.
PS: el pensament postmodern que practiques està molt ben representat per l’ínclit PORTA PERALES. A hores d’ara, ja ningú se l’escolta. El temps del PP, amb majoria absoluta, -de moment- ja ha passat per a una estona.
Noi que ingrata és la vida amb tu. Vives en un país envaït per hordes d’andalusos, colombians i peruans que no es volen integrar i els d’aquí prefereixen a Carlinhos Brown que ser membres de la Cobla Sardanista del veïnat. Prefereixen pagar per llibres en espanyol a comprar literatura en català (faltant majoritàriament als "deures" patriòtics). Serà per alguna cosa, no?
Sobre el de regions mandroses i captaires et diré que la vitalitat econòmica ara mateix no està aquí, sinó a Navarra, La Rioja, Balears o Madrid-Regió. Aquests són els veritables pagans de la solidaritat interregional espanyola. La Gran Catalunya, que paga tot a tots, només existeix en ments desinformadas o calenturientas. A aquest pas anem a entrar en el grup dels pidolaires. Catalunya ara és un modest pagador, de segona fila; a canvi, gaudeix d’un mercat totalment obert sis vegades la seva grandària. Gràcies a gent del teu estil, van a incloure a Catalunya en la categoria de “Regions Eternament Cabrejades de Productivitat Decreixent”