Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 25 d'abril de 2008

Zapatero abandona la via ecologista

Poc a poc anem descobrint algunes de les esències del nou govern ZP. I una de les més significatives és l’abandonament de la vessant ecologista. La passada legislatura algunes de les coses més interessants que es van fer en el camp del medi ambient es deuen, sens dubte, al fet que Zapatero necessitava dels suports, ni que fossin puntuals, de grups com IU, ICV o ERC, així com, cal dir-ho tot, a la tasca d’una Ministra com Narbona. Les eleccions del 9M van fer que la dependència passés a ser de grups com CiU i PNB, i que en canvi aquells que tradicionalment havien forçat el gir ecologista, fossin prescindibles. Rodríguez Zapatero ha fet la resta, prescindint de Narbona, fusionant els Ministeris de Medi Ambient amb el d’Agricultura i Pesca, i fent una clara declaració d’intencions segons la qual el medi ambient és un afer secundari per darrera des interessos empresarials. Una de les análisi més clarificadores d’aquesta situació la trobem al conduït pel periodista Miquel Jara, AmorHumorAcción. Altament recomanable: (segueix…)

 

“Pronto van cumpliéndose las peores expectativas en materia sanitaria y de medio ambiente con el nuevo Gobierno de Zapatero. La jugada de la desaparición de Cristina Narbona y el Ministerio de Medio Ambiente, o para mayor exactitud, la absorción por parte del Ministerio de Agricultura (ésta sobre todo química, industrial y con cesiones al lobby pro alimentos transgénicos) de la cartera de Medio Ambiente, ha sido muy comentada. Se interpreta, y los hechos comienzan a confirmarlo, como un intento de acabar con una voz y una política crítica, la de la propia Narbona, y con un Ministerio que podía ser un obstáculo al actual modelo desarrollista, insostenible ambientalmente y por lo tanto poco saludable que practica el Gobierno.

Puestos a gestionar una segunda legislatura, ganada la primera con una política “social”, el PSOE está optando por darle un perfil más mercantilista, más proempresas al nuevo Ejecutivo. Narbona molestaba, en muchos casos estaba consiguiendo que el suyo fuera un Ministerio pro ecología, y esto es necesariamente contrario a la lógica promercado del Gobierno, cualquier gobierno europeo en la actualidad. Narbona molestaba y como “cargarse” de raíz un Ministerio entero, el de Medio Ambiente, hubiera sido demasiado chocante, se ha asimilado a Agricultura, que posee una tradición de favorecer a las grandes compañías frente a las pequeñas y medianas explotaciones; de fomentar la industrialización intensiva y con productos químicos tóxicos del campo; y que es en la actualidad el garante de los intereses de la gran industria biotecnológica, es decir, de los alimentos transgénicos (España es el país con mayor superficie de cultivos transgénicos de toda Europa).

El nuevo Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente de la ministra Elena Espinosa seguirá apoyando la inclusión en nuestros platos de productos transgénicos y por lo tanto poniendo en peligro nuestra salud y la del entorno. Y tendrá en sus manos toda la parte de Medio Ambiente que antes no gestionó y que Narbona llevaba con un aceptable resultado. Pero el lobby pro transgénicos no sólo controlará buena parte de las decisiones de Agricultura, como viene haciéndolo durante los últimos lustros; el Gobierno ZP ha colocado a Cristina Garmendia al frente del Ministerio de Investigación y Desarrollo. En el libro Conspiraciones tóxicas, explicamos con numerosos ejemplos el fenómeno de las “puertas giratorias” (trasvase de ejecutivos del sector público al privado o viceversa). Este vuelve a ser un caso de manual. Garmendia era, hasta entrar en el Gobierno de Zapatero, presidenta de la Asociación Española de Bioempresas (Asebio), el mayor lobby pro alimentos transgénicos y fármacos biotecnológicos que hay en España (en el que están otros lobbies como la Fundación Antama o las mayores multinacionales de transgénicos del mundo: Monsanto o Pioneer), y que también congrega a buena parte de la industria farmacéutica biotecnológica (Bayer, Merck, Bristol-Myers Squibb, Roche, Schering Plough, Esteve -que dirigen Farmaindustria-, o Gilead Sciencies -creadores de Tamiflú/Gripe aviar-).

 

Esta empresaria hasta hace unos días, en 2000 fundó Genetrix, una compañía privada del sector de la biotecnología. Garmendia, no pierde su tiempo y también es presidenta de la Fundación Inbiomed que, financiada con dinero público, está dedicada a la investigación genética con fines farmasanitarios.


Font foto: AmorHumorAcción



  1. Hola Raul.
    Al final, despres de la decepció del 9M, on el projecte d’esquerres transformador i ecologista de ICV-EUiA va quedar ofegat en el famòs Tsunami del PSOE, arribem allà on no ens voliem trobar… el PSOE no només queda “lliure” de la consciencia dels partits d’esquerre, sinó que fa el pas cap el centre-lliberal que tant i tant vam pronosticar. El vot útil es converteix en vot INUTIL.

    El PSOE, no només fa un pas més cap a polítiques lliberals i insostenibles mediambientalment parlan, sinó que a més ofega la veu dels socialistes catalans, del PSC, sent aquest l’unic partit que no va tenir “audiencia” amb el candidat llavors a la presidencia, el Sr. Zapatero. Ho dic per recordar, que el PSC esta federat amb el PSOE, però continua sent un partit independent… teoricament.

    Seran temps dificils.

  2. El cas és que els darrers esdeveniments i alguns altres no tan actuals m’han empès a reflexionar sobre totes aquestes qüestions. Tinc la sensació, i la por, que de vegades volem estirar més el braç que la màniga, o, si voleu, que volem anar més de pressa que la realitat no permet.

    En els meus temps, molt reculats per sort o per desgràcia, es deia que érem l’avantguarda del que llavors s’anomenava masses. Només per afegir que calia ser-ho per encapçalar-les (ja sabeu: decisió, coratge, marcant d’alguna manera el “nord”…) però sense distanciar-se’n massa. Ja he perdut les habilitats pràctiques de militància, però mira, aquest encara em sembla un bon consell, un més que bon consell per a qualsevol situació o moment polítics dels que ens trobem acui, demà passat i l’altre.

    I els dubtes m’entren quan em plantejo si amb tot això dels nos radicals als transvasaments, transgènics, etcèteraetcètera, estem plantejant coses que la majoria, l’àmplia majoria de la gent, sent i pot acceptar, o bé hem fet una fugida endavant i prescindim de si connectem o no (i com) amb aquesta majoria, diem el que “creiem” i ens quedem tan amples: “els que els ‘altres’ no ens “entenen”, son “cervells rentats”, estan “manipulats”, patatim i patatam, i gaudim del nostre lloc d’éssers conscients privilegiats i hàbils.

    Esclar, privilegiats…, però solitaris  (heu notat que en les últimes eleccions hem anat baixant?)

    De vegades tinc la sensació que som presoners d’un cert “fonamentalisme”… que ens fa caure en el parany que nosaltres mateixos ens parem (com ara el no radical a TOT transvasament… per acabar proposant-ne un per especial que sigui).

    Sóc enemic dels absoluts. Crec que no hi ha coses que siguin sempre bones o sempre dolentes. Depèn. Tot és relatiu, encara que, com deia l’altre dia, algunes coses siguin més relatives que d’altres.

    En fi, només plantejo dubtes que tinc.

    Sense ànim de convèncer. 

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política espanyola (des del PE) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent