Vols fer el favor d’acabar-te l’esmorzar?
Aquest matí hem tingut amb el meu fill petit l’enèsima discussió sobre el malbaratament del menjar. Era hora d’esmorzar i li he posat els cereals al plat. Com que em conec la història n’hi he posat uns quants, poquets, els que m’ha semblat que es podria acabar.
—Primer menja’t aquests i quan te’ls hagis acabat, si vols te’n posaré més —li dic.
— No! En vull més ara! —protesta ell picant amb la cullera sobre la taula.
—Cada dia hem de fer igual? —pregunto carregant-me de paciència—. Ja saps què passa després. Te’n poses massa, no te’ls acabes i els hem d’acabar llençant. No pot ser, Noah. El menjar no es pot malbaratar.
—Me’ls acabaré.
Després d’algunes negociacions, estira-i-arronses i algun esbufec de frustració s’acosta l’hora de marxar cap a l’escola. Arribem a l’inevitable desenllaç.
—Molt bé, te’n poso més, però no t’aixecaràs de taula fins que no en quedi cap engruna al plat, t’aviso. I si arribem tard a escola serà per culpa teva.
Somriure d’orella a orella, cullera aixecada en senyal de victòria, plat a arrebossar de cereals, un rajolí de llet per dotar la criatura del calci que necessita i una mica de sucre. Comença a engolir, fins que arriba a la meitat. Llavors planta la cullera al costat del plat i l’aparta del seu davant.
—No en vull més.
—Ho veus? T’ho he dit. Doncs ara t’ho acabes.
—Que no.
—Que sí.
Veu de fons de la mare:
—Voleu fer el favor d’espavilar, que arribem tard?
La pressa marca novament el ritme de l’educació, malauradament.
Claudico. El plat queda mig ple de cereals que acabaran al cubell de menjar per a les gallines. Almenys elles sí que s’ho acabaran.
Sortim de casa, arribem a l’escola just quan les fileres ja caminen cap a classe, hi deixo el nen i la nena amb un petó a cadascun i me’n torno cap al cotxe.
Camí de l’aeroport penso en la conversa que hem tingut amb el meu fill aquest matí i recordo una de les votacions més importants de la setmana passada a Estrasburg: l’Informe Caronna sobre com evitar el malbaratament d’aliments: estratègies per a millorar l’eficiència de la cadena alimentària a la UE (2011/2175(INI))
És un informe dels que anomenem d’iniciativa, és a dir, no legislatiu però que serveix per marcar posicionament sobre determinades qüestions, i aquesta és sens dubte una de les més importants.
Penso que en conjunt, com a societat, ens comportem com aquests nens i nenes que, inconscients del valor i la importància dels aliments, malbaraten els recursos alimentaris de forma incomprensible. Que ho faci un infant que desconeix el seu valor es pot comprendre. Per això estem els pares i mares, per educar i ensenyar-li-lo. Però que ho fem com a societat és inacceptable, irresponsable i, fins i tot, suïcida.
Cada any a Europa es llença a les escombraries la meitat dels aliments que es compren, mentre que a la UE viuen 79 milions de persones per sota del llindar de la pobresa i 16 milions depenen de la caritat.
Per això és tan important el text que vàrem adoptar dijous al Parlament Europeu en què exigim ??mesures urgents per reduir el malbaratament de menjar a la meitat per al 2025. Proposem, per exemple, diversificar la mida dels envasos i introduir una assignatura sobre alimentació en els programes escolars.
Segons dades de la Comissió Europea, la generació anual de residus alimentaris en els 27 Estats membres ascendeix a 89 milions de tones, és a dir, 179 quilos per habitant. Els residus alimentaris arribaran el 2020 als 126 milions de tones (un augment del 40%) a no ser que es prenguin mesures preventives.
Els eurodiputats i eurodiputades manifestem la nostra preocupació pel fet que cada dia es tiri una quantitat considerable d’aliments en perfecte estat. Tots els països de la UE haurien de permetre que els comerciants redueixin el preu dels aliments frescos per sota del cost de producció quan estiguin propers a la data límit per a la venda, per tal de reduir la quantitat d’aliments no venuts que es llencen.
Pel que fa a la mida dels envasos, l’optimització dels envasos pot tenir un paper important en la reducció del malbaratament d’aliments. Els diputats donen suport a la diversificació de la grandària dels envasos per ajudar els consumidors a adquirir quantitats adequades. En aquest sentit, la indústria agroalimentària ha d’analitzar els avantatges d’oferir més productes a granel i de tenir més en compte les llars unipersonals.
I sobre l’educació sobre aliments convé introduir cursos en tots els nivells d’ensenyament, inclosa la secundària.
L’Eurocambra també demana al Consell ia la Comissió que proclamin 2014 Any Europeu contra el Rebuig d’Aliments, la qual cosa entenem que podria ser un important instrument d’informació i promoció per sensibilitzar els ciutadans europeus i cridar l’atenció dels governs nacionals sobre aquest important tema.
Per altra banda, cal tenir en compte el tema de la pobresa i la desnutrició. A la UE viuen 79 milions de persones per sota del llindar de la pobresa. A més, 925 milions de persones al món corren risc de desnutrició. L’informe demana reorientar els programes de distribució d’aliments entre les persones més desfavorides de la UE, de subministrament de llet a escolars i de foment del consum de fruita a l’escola, amb l’objectiu d’evitar el malbaratament d’aliments.
Igualment, aplaudim les iniciatives ja adoptades en diversos estats membres per recuperar, a escala local, els productes no venuts i redistribuir als ciutadans més necessitats. En aquesta mateixa línia, sol · licita a la Comissió que es doni prioritat en l’adjudicació de contractes públics a les empreses que distribueixin gratuïtament els productes no venuts entre els ciutadans pobres.
Finalment, en quant a les dates de caducitat i consum preferent, constatem com el 18% dels consumidors europeus no comprenen la frase “s’ha de consumir preferentment abans del”. Així, l’informe exhorta a la Comissió i als Estats membres a que aclareixi el sentit de les indicacions de dates en les etiquetes dels aliments (“s’ha de consumir preferentment abans del”, “data límit” i “data de caducitat”) a fi de “reduir la incertesa sobre la comestibilitat dels aliments i de facilitar al públic informació precisa “.
Igualment onsiderem que l’etiquetatge amb doble data (data límit per a la venda i data límit de consum) també pot ajudar a reduir el malbaratament de menjar.
Algunes xifres i estadístiques
– Malbaratament d’aliments en la UE 27: 89 milions de tones a l’any (179 quilos per càpita)
– Malbaratament previst per al 2020 (si no es prenen mesures): 126 milions de tones (un increment del 40%)
– Responsabilitat del malbaratament:
• particulars: 42% (el 60% es pot evitar)
• indústria: 39%
• distribució: 5%
• restauració: 14%
(Font: Comissió Europea)
El meu fill encara és petit per entendre tot això. La meva obligació és educar-lo i fer-lo conscient. Com a societat, però, la nostra obligació col·lectiva és reaccionar si no volem que el problema esdevingui ingovernable.
Lo de l’esmorzar es podrà solucionar amb paciencia (truco; no esmorzes tu fins ultima hora, i aixi acabaras allo que no vol el xiquet! Aixo si, ja no valdrà res perque ha estat 20 minuts nedant en llet!), pero les empreses i els consumidors necessita molt de labor de fons. Crec que l’educacio del consumidor (sobretot els consumidors del futur) és clau – i que la gent aprengui que som natros qui manem, que si volem fer canviar les politiques dels supermercats etc, ho podem fer. No cal callar i comprar, també podem parlar i exigir.
Canviant de tema lleugerement, ahir vaig llegir al Twitter aixo: La caixera al supermercat; “mira, les pataques van a 5kg per 1€ – a aquest preu, qui no menja pataques?” El client; “el pages.”
En altres èpoques no es llençava res, tot s’aprofitava, perque sabíen com fer-ho, com elaborar nous plats i que tothom s’ho mengés.
No tan sols es tracta de noves lleis, envasos, etc. etc. més aviat de sentit comú i de valorar el que tenim, i rebre una bona educació alimentària.
A casa no es llença res de res.