València: territori comanxe
Ahir vaig ser tot el dia a València convidat pels amics i amigues de Compromís (IPV, Verds Esquerra Ecologista, Bloc, …), i a petició de diverses entitats ecologistes i socials preocupades per la continuada manca de respecte que el Govern de la Generalitat Valenciana mostra una i altra vegada pel territori, el medi ambient i el desenvolupament sostenible de la comunitat. Així doncs, vaig tenir ocasió de reunir-me primer, al matí, amb diverses entitats preocupades per com s’està duent a terme la implementació del pla eòlic. A la reunió i eren també presents Isaura Navarro (diputada al Congrés, IPV) i Enric Morera (diputat a les Corts Valencianes, Bloc). Les entitats eren (segueix…)
l’Associació pel Desenvolupament Eòlic Sostenible (ADES), Acció Ecologista, Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife), Societat Valenciana d’Ornitologia, Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat. De la reunió em va quedar molt clar que aquestes entitats no s’oposen a l’energia eòlica i que és evident que la consideren prioritària per davant d’altres fonts energètiques més contaminants o menys sostenibles. El problema, però, és triple: primer, el fet que s’hagi fet el pla eòlic sense comptar amb un mapa de vents de la zona, segon, que s’ubiquin els molins no en funció del vent sinó de si els terrenys són de titularitat pública (i per tant més barats per a l’administració), i tercer, que malgrat que existeix una sentència del Tribunal de Luxemburg que reclama que s’estableixi una millor i major definició de les zones ZEPA (Zones Especials de Protecció de les Aus), aquesta definició s’està fent més pensant en no contravenir les decisions ja preses sobre la ubicació del pla eòlic quan hauria de ser a la inversa, que el pla s’adaptés a un mapa de zones ZEPA establerta amb criteris ornitològics (de fet, és certament sorprenent que per definir el mapa ZEPA hagin consultat el Departament d’Indústria). Tot plegat comporta la vulneració d’almenys quatre directives europees: Hàbitats, Aus silvestres, la relativa l’avaluació d’impactes ambientals, i la de l’accés a la informació ambiental, per la qual cosa vaig assumir el compromís de presentar nous requeriments a la Comissió Europea.
La segona reunió la vàrem tenir amb la gent de Per l’Horta. Allà vaig constatar el greu risc que pateix en aquests moments la magnífica Horta valenciana degut a la desmesura urbanitzadora de les autoritats valencianes. I especialment coratjosa em va semblar l’actitud d’alguns dels propietaris resistents que, malgrat les dures condicions amb les que es veuen obligats a treballar, segueixen defensant que aquest espai ha de seguir essent això, Horta, i no un camp d’apartaments. També aquí hi ha vàries línees d’actuació a escala europea que s’hi poden engegar, com per exemple apel.lar als aspectes que la reforma de la PAC planteja com a defensa de determinats cultius quan aquests tinguin una funció social i paisatgística important.
Finalment, la tercera visita la vàrem fer a la ubicació del què hauria de ser el futur circuit urbà de la Fòrmula 1, aquesta malaltissa obsessió de Camps, gens justificada socialment (no comportarà cap benefici a la zona on s’ha d’ubicar, i en canvi sí molts enutjos), i encara menys justificada econòmicament i ecològica. També aquí són diverses les normatives europees que s’han vulnerat i s’estan vulnerant, com per exemple la relativa a dur a terme estudis ambientals. En aquest sentit la postura de la Conselleria no podria ser més cínica ja que argumenta que aquests informe són innecessaris ja que no es tracta d’un circuit permanent. Especialment preocupant és el fet, a més, tal i com ens exposava la gent de Fòrmula Verda, que una part de la pista ocupa terrenys de l’antiga llera del Turia, catalogada com a zona verda i classificada en el PGOU com a parc metropolità, per la qual cosa queda exclòs que s’hi pugui construir infraestructures de transport motoritzat com el circuit.
En definitiva, la visita em va servir per adonar-me que València segueix essent víctima d’un cúmul de despropòsits ambientals i socials enorme sota la peculiar política del ‘tot s’hi val’. Em temo però que, mentre hi governi qui hi governa, serà molt difícil que les coses canviin. És per això que urgeix un canvi de color en la Generalitat Valenciana quan més aviat millor la qual cosa reclama, així mateix, d’una entesa entre les formacions polítiques a l’esquerra del PSPV que, des del meu punt de vista, té en el Compromís un bon punt de partida. Es tracta d’adonar-nos que aquí no hi sobra ningú dels qui vulgui ser-hi, més aviat hi falta gent. Caldrà veure si entre totes i tots son, som, capaços de consolidar aquesta aposta i capgirar la deriva destructiva que l’actual govern està liderant.
Foto: Traçat del futur circuit urbà de Fòrmula 1 de València. Font: Sportpresse Gmbh
Raül,
m’alegra molt que hagis tractat aquest tema, ja que massa sovint els polítics catalans ignoren la problemàtica d’altres territoris dels Països Catalans. A València mana la dreta cavernícola, i té el principal partit de l’oposició totalment desorientat. Jo apelo per la unitat d’acció de l’esquerra nacionalista arreu, a Catalunya és necessària si volem ser majors d’edat, però al País Valencià i a les illes és qüestió de supervivència. Cal superar personalismes i rivalitats que no porten enlloc.
Quant als postulats que esmentes, a les Terres de l’Ebre també tenim aquesta problemàtica de la proliferació eòlica, que suposo coneixes molt bé. Estic a favor de l’energia eòlica, però desconforme amb la manera amb què s’està aplicant, i aquí és on el govern d’entesa hauria de centrar-se i aturar alguns parcs. També està sempre present el tema del transvasament, que la Generalitat Valenciana esplota dia sí dia també, però em preocupa les constants necessitats d’aigua de les grans ciutats. Darrerament ha sorgit la polèmica de la portada d’aigua amb camions a Barcelona, i no ha quedat clara quina és la postura de la Conselleria de Medi Ambient, amb la qual cosa ICV està en el punt de mira. No es pot permetre cap més extracció d’aigua d’un Ebre que ja baixa a l’alçada de Tortosa amb un cabal molt minvat.
Et felicito novament per la teua feina, i repeteixo que m’ha encantat veure’t tan motivat pel País Valencià.
salut,
emigdi
No sé si t’han enganyat els teus amics d’Inciativa pel Poble Valencià, o és que l’embolic és tan gran que els qui veniu del nord no podeu copsar la situació real del País Valencià, però la realitat és que Els Verds del País Valencià, el partit membre de la Confederació de Los Verdes de l’estat (i per tant dels Verds Europeus) no hi era a la reunió amb tu. Entre altres coses perquè no ens ha convidat ningú.
Els Verds del País Valencià és el partit de l’ecologisme polític valencià producte de la confluència d’Els Verds, Esquerra Verda, i d’altres grups municipals com Esquerra Alternativa de Bunyol o Socialistes Independents de La Marina.
Qui és possible que estigués és el partit format per Carles Arnal, trànsfuga recolzat pels llamazaristes del PV, i per Iniciativa per Catalunya Verds -i que ara els dóna l’adjectiu verd a la coalició que formaran Pasqual Mollà, Joan Ribó, i el Bloc. Per a fer la sucursal d’Iniciativa al PV.
Després d’aquestes eleccions vorem el resultat de la vostra entrada com a elefant per catxarreria al PV.