Vaga? de motius en sobren
Si algú encara té dubtes sobre per què cal fer vaga el dia 29, li recomano que doni un cop d’ull al llibre Economia i Ecologia, de Joan Herrera (Ed. Columna, 2010), especialment el primer capítol (Una economia de casino).
Herrera explica amb un estil clar i didàctic no només com va viure la fatídica setmana en què Zapatero va enunciar les mesures que pensava adoptar per fer front a la crisi (inclosa la reforma laboral) sinó per què aquestes mesures no responen als dos principals problemes que tenim avui a l’estat. No ens enganyem, no és el deute públic (per sota de la mitjana europea) el principal problema a l’Estat, com tampoc ho és el dèficit (important, sí, però equiparable al del Regne Unit), i encara menys és el nombre de funcionaris (inferior a la mitjana de la UE-27, en termes comparatius amb el total de la població, essent a Catalunya, a més, encara menor). El problema de l’Estat són els estrastosfèrics nivells d’atur i l’enorme endeutament privat.
Però enlloc de fer allò que toca fer per tal de donar resposta a aquests problemes, què és el què fa el govern presidit per Zapatero? Demana un nou esforç als més febles i inicia una política que respon al culte per a la reducció del dèficit. I les mesures no acaben aquí. Dues d’aquestes mesures són espeialment difícils d’entendre, i pel que veig també d’explicar per part dels qui les han promogudes:
1) abaratir l’acomiadament abans que reformar el sector financer, i
2) reformar el sistema de pensions abans que fer una reforma fiscal en profunditat.
En època de crisi tothom entén que calgui fer un esforç per sortir-ne, allò que alguns no entenem és per què precisament l’esforç l’han de fer sobretot, si no només, aquells qui menys culpa en tenen, de la crisi, mentre que els principals responsables segueixen com si res no hagués passat i com si la cosa no anés amb ells.
Això és el que indigna molta gent i el què farà que el dia 29 siguem milers, a tot l’Estat i al conjunt de la UE, els qui fem vaga.
Escric això precisament el dia que he rebut, al Parlament Europeu, els integrants de la Marxa contra la reforma laboral i pels drets socials, que han vingut caminant (sí, sí, caminant) des de Saragossa! un exemple més de quanta gent hi ha que no es resigna a acceptar l’estat actual de les coses, i que clama per una manera diferent de gestionar el bé comú.
Font foto: Marcha