Una victòria, un tema pendent i tres urgències per cloure la sessió d’Estrasburg
Comencem per la victòria. Com deia el poeta, res del que és humà m’és aliè. O sigui que com a bon barcelonista, també vaig seguir el partit d’ahir el vespre, i aquest matí molts companys i companyes ens han felicitat als catalans de la casa per la merescuda, tot i que patida, victòria del Barça d’ahir la nit.
És certament agradable acabar aquesta primera experiència de transmetre des d’aquest bloc el dia a dia de les sessions plenàries a Estrasburg amb una bona noticia. Confesso que no deixa de sorprendre’m el gran suport i admiració que el Barça aixeca entre el personal, diputats/des, intèrprets de l’Eurocambra, de totes les nacionalitats. (…)
Pel què fa al tema pendent, aquest és, novament, el català a Europa. Aquest matí, i a petició de diversos grups, entre ells el nostre (Verds/ALE), la Conferència de Presidents ha acordat demanar a la Mesa (Bureau) que reprengui el tema del català, invalidant així la votació negativa que va tenir lloc el passat 26 d’abril. A més a més, la Conferència de Presidents demana explícitament que es resolgui, almenys, el tema de la correspondència entre ciutadans/es i el Parlament Europeu. No obstant, malgrat que no menciona específicament les altres dues qüestions (traducció textos legislatius i ús del català en plenària) tampoc els exclou, per la qual cosa caldrà seguir insistint sobre els membres de la mesa que discuteixin i votin favorablement els tres temes. Per conèixer els antecedents aneu aquí.
Finalment, pel que fa a les resolucions d’Urgències, cal començar per explicar primer què són. Cada dijous per la tarda en les sessions plenàries a Estrasburg es debaten i voten tres resolucions amb els quals es pretén prendre posicionament sobre tres qüestions relatives als drets humans arreu del món. Al meu parer consisteix en una de les eines més importants que tenim al nostre abast per treballar políticament sobre situacions concretes que reclamen atenció i respostes inmediates de part de la UE. Els tres temes a discutir s’acorden la setmana anterior a partir de les propostes que fan els diferents grups. Un cop s’han acordat els temes, cada grup fa la seva proposta de text de resolució sobre cadascun dels tres temes, i durant la setmana d’Estrasburg es reuneixen els coordinadors de cada grup per consensuar un text comú. Si s’arriba a un acord, es presenta una versió que s’anomena de compromís, si algun grup no se sent còmode amb el text finalment negociat pot presentar-hi esmenes o, fins i tot, no signar-lo, i presentar la versió pròpia. La meva experiència és que aquestes resolucions tenen un gran impacte en els països que s’hi mencionen, i sovint actúen com a catalitzadors de canvis importants. Aquesta setmana els temes a abordar són: la situació a Sri Lanka, la nova etapa que s’obre al Nepal i la petició de Taiwán a ser membre observador de la OMS. Trobareu aquí les resolucions que vaig presentant al llarg de la legislatura.
Per primera vegada en molts dies et veig parlant d’alguna cosa que estiguem parlant aquí a Catalunya. Europa ens cau molt lluny, certament, però perquè és molt lluny…
Jo de tu encararia amb valor al debat real. Pensa que s’esperava molt del teu blog, i t’ho diu un militant d’ERC que t’admira.