Un pacte inútil
La darrera cimera de l’euro no ha servit per donar respostes serioses i reals per fer front a la crisi econòmica. Els líders de la UE acaben de signar l’anomenat “pacte fiscal”, un acord intergovernamental que es va proposar a la cimera de desembre de la UE. Des dels Verds i ICV ja vàrem qualificar el pacte com innecessari, perquè no oferia res de nou ni cap resposta real a la crisi. Ara és indispensable que el Parlament Europeu prengui la iniciativa i doni una resposta integral a la crisi i que el Congrés Espanyol es posicioni en contra de l’Acord.
L’espectacle dels últims dos mesos de reunions bilaterals a Europa al voltant del Pacte Fiscal ha estat una pèrdua de temps: l’atur segueix pujant i la inestabilitat del deute públic segueix castigant a països com Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. El Pacte Fiscal cristal·litza les polítiques d’austeritat sense resoldre la crisi de l’euro, i no veig per enlloc el compromís amb polítiques econòmiques per lluitar contra l’atur.
Lamento l’absència de mesures econòmiques anticícliques. Els aspectes positius que veu el Rajoy sobre petites i mitjanes empreses o atur juvenil no són més que un brindis al sol. Espanya no és capaç d’aplicar cap mesura de reactivació econòmica sense una flexibilització dels objectius del dèficit. Només es pot generar ocupació juvenil si s’adjudiquen nous fons i s’augmenta la inversió en Recerca i Desenvolupament, en universitats públiques, i si es garanteix la renda d’emancipació. A més, és inacceptable que es parli de justícia intergeneracional per justificar la flexibilització del mercat laboral. La joventut europea necessita treball però la precarietat laboral no és la resposta.
És hora que les forces progressistes del Parlament Europeu escoltin les demandes socials i iniciïn un procés democràtic a la construcció d’un governança econòmica europea que signifiqui un pas més cap a una Europa Federal que busqui generar d’ocupació i justícia social, deixant de banda la lògica dels mercats.