Raül Romeva i Rueda

La cuarta cimera UE-America Llatina va concloure ahir a Viena amb una sensació agredolça, tal i com, d’altra banda, sol passar en aquesta mena d’encontres. Són molts els temes abordats i cadascún d’ells mereixen una atenció específica. Tanmateix, en aquesta primera entrada dedicada a aquesta qüestió em vull referir en concret a la llum verda donada a l’Acord d’Associació UE-Amèrica Central. I la raó és que aquest és un dels temes que em toca seguir de més aprop al Parlament Europeu en tant que vicepresident de la Delegació UE-Amèrica Central.

Per altra banda, però, cal mencionar també que de manera paralel.la ha tingut lloc una Cimera Alternativa protagonitzada per moviments socials i ong en què s’han posat de manifest alguns dels importants riscos que té plantejar, com fan alguns, un procés d’integració bi-regional bàsicament sobre la creació d’una zona de lliure comerç. Riscos que afecten tant a la dimensió de la justicia social com a la de la sostenibilitat ambiental que pateixen els pobles americans. (…)

Faig meves les reflexions elaborades per la Iniciativa de Copenhaguen per Amèrica Central i Mèxic (CIFCA) i per Grupo SUR, ambdues plataformes formades per diverses organitzacions a escala europea, amb l’objectiu d’iniciar aqui una reflexió sobre el paper que la UE està jugant, i que pot jugar en el futur, en el procés d’integració regional centreamericana, així com en el marc de la discussió sobre la necessitat d’avançar cap a una Associació Estratègica Biregional, tal i com ja es va acordar a Guadalajara (Mèxic) el maig de 2004, en l’anterior cimera de Caps d’Estat i de Govern d’Amèrica Llatina, i el Carib i la UE. Durant els processos de pacificació dels anys 90, els països de la UE es van constituir en un actor polític clau a la regió centreamericana. No obstant això, la firma dels successius acords de pau (l’últim a Guatemala, el 1996) va comportar un cert abandonament de responsabilitats, com si aquesta signatura fos ja per sí mateixa un reconeixement que no havia res més a fer allà. Res més lluny de la realitat. En aquests quasi 10 anys de posguerra a Centreamèrica (en alguns països, com El Salvador, fins i tot més, ja que es van firmar els acords de pau el 1992) no s’han produït canvis substancials en la realitat socio-econòmica de la regió, ni tampoc les democràcies instaurades s’han afermat prou en els pilars de l’Estat Social de Dret. Els nivells de violència armada als països de la regió centreamericana han arribat en molts casos a proporciones epidèmiques (des del 2001 una dona mor al dia a Guatemala, estrangulada o baleada). L’actual estat de vulnerabilitat dels centreamericans té diferents manifestacions: són vulnerables davant el funcionament del sistema econòmic, socialment i fins i tot en termes mediambientals, ja que són els sectors més fràgils els que están més exposats a les conseqüències de fenòmens naturals (recordem aquí les greus conseqüències del Mitch a finals dels 90, les seqüeles del qual segueixen avui presents a molts països de la regió). Entre les raons de fons s’han de mencionar el repartiment desigual de la riquesa, i l’enorme presència d’armes lleugeres repartides a la regió. Tot això fa que el model de desenvolupament present tingui efectes contraposats amb el propòsit manifest d’aconseguir un desenvolupament humà sostenible. Més concretament, l’enfocament que restringeix la vulnerabilitat a l’impacte de desastres naturals, per exemple, adoptat per la Comissió Europea i plasmat en el document d’Estratègia Regional 2002-2006, es quedava curt i requeria ser revisat, tal i com porten anys suggerint, entre d’altres, diferents sectors de la societat civil organitzada com Grupo Sur o CIFCA.

La UE pot fer molt més del que està fent. La UE ha de recuperar el seu rol polític a la regió centreamericana ja que, des de fa un temps, la relació s’ha centrat quasi exclusivament en un intercanvi d’ofertes i demandes comercials. Entre les coses concretes que poden fer-se s’han de citar, almenys, sis.

1. Cal impulsar el diàleg polític, cosa que implica que en l’agenda bilateral UE-Centreamèrica han de tractar-se qüestions com la pobresa, la cohesió social, la democràcia, els drets humans, el bon govern i la lluita contra la corrupció com a condicionaments a d’altres tipus d’acords d’ordre econòmic i comercial.

2. Reconèixer el pes del deute extern com a determinant de la vulnerabilitat del desenvolupament, així com prioritzar la lluita contra la vulnerabilitat social estimulant i recolzant als estats en l’adopció de polítiques públiques i congruents amb les seves obligacions en matèria de drets econòmics, socials i culturals.

3. Potenciar la participació de la societat civil en el procés d’integració, cosa que implica la incorporació en l’agenda institucional biregional dels temes que preocupen més als ciutadans com la lluita contra la pobresa i la violència, especialment contra grups específics, com les dones.

4. Treballar amb una visió multidimensional en el procés d’Integració Centreamericana que incorpori la dimensió dels drets humans i que permeti avançar en polítiques concretes de protecció a la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge o la igualtat d’oportunitats entre gèneres.

5. Adoptar el concepte de vulnerabilitat del desenvolupament com a base pel disseny i l’aplicació de l’estratègia de Cooperació 2007-2013.

6. Exhortar als Estats d’Amèrica Central i a les institucions de la integració a assumir com a condició necessària perquè el procés de la integració avanci la participació d’una pluralitat d’actors de la societat civil.