Transferència i retenció de dades de viatgers aeris (PNR): la propera gran batalla de la ciutadania per les llibertats!
Fa temps que diversos mitjans s’interessen per un dels temes que està portant més controvèrsia tant al Parlament Europeu com al Consell: el projecte d’acord UE-Estats Units sobre la retenció i transferència de dades de passatgers d’avió (conegut també per les sigles PNR).
Tanmateix, en aquests moments hi ha un altre assumpte sobre la taula que ha adquirit una importància igual, o fins i tot major (per un tema de calendari) com és l’acord que, en termes similars, alguns volen signar amb Austràlia. L’acord s’ha filtrat a Internet aquesta setmana, però ha passat força desapercebut. Per això en parlo avui aquí: http://www.statewatch.org/news/2011/may/eu-com-pnr-australia.pdf.
El cas és que la Comissió Europea acaba de finalitzar les negociacions sobre un acord amb Austràlia per a la transferència i la vigilància de dades de passatgers aeris. Si l’acord entrés en vigor significaria legalitzar una greu violació del dret fonamental a la protecció de dades i la presumpció d’innocència. Les dades personals de tots els passatgers que viatgen entre Europa i Austràlia seria lliurat a les autoritats australianes, que les podrien analitzar i confrontar amb tota mena de categories en total opacitat. A més, les dades s’hauran de conservar durant 5,5 anys. No cal cap mena de sospita inicial per a les investigacions i exàmens de tot el món, i les dades fins i tot poden ser transferides a tercers països.
Això va en contra de la Carta de Drets fonamentals i garanties constitucionals. Diversos tribunals han deixat clar, per exemple, que la retenció de dades de persones sobre les quals no existeix sospites de cap mena no està permès en absolut (Romania) o només fins a 6 mesos, amb garanties sòlides (Alemanya). El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictaminat que la retenció de dades per les autoritats d’aplicació de la llei és una infracció greu i només es pot fer en cas de sospita (Marper vs Regne Unit). També va dir que no es pot usar cap mena de ‘caracterització automatitzada’ (com, per exemple, impedir-los agafar un vol o seleccionar-los per a qüestionaris extra), mentre que l’únic acord exclou totalment les decisions automatitzades.
Si necessiteu més informació, busqueu “PNR” o “#PNR” (per “registre de noms dels passatgers”) a Google o Twitter.
La importància d’aquest acord amb Austràlia és que, si no l’aturem, obrirà les portes a d’altres encara pitjors, com el que s’està negociant amb els Estats Units per tal de transferir-los dades de viatgers, o sobre el grau en què cal vigilar els viatgers aeris dins de la UE (i que de fet pretenen fins i tot ampliar a trens i transbordadors!).
La propera reunió sobre Justícia i Afers d’Interior del Consell de la UE serà el 9 i 10 de juny. Llavors ja podrien acceptar l’acord (els governs). En quant al Parlament Europeu, que hi hauriem de donar el vist-i-plau, sembla que, almenys de moment, serà difícil aconseguir una majoria de bloqueig. Encara hi estem treballant. En resum, en menys de dues setmanes podem haver de fer front a aquesta batalla!
És per això que cal fer una crida per tal de bastir, ja en la primera fase, la del Consell, una minoria de bloqueig. A alguns Estats membre encara hi ha debat sobre quina ha de ser la durada per a la retenció de dades, sobre la necessitat d’aquesta mesura en general, i sobre altres aspectes de l’acord.
Donada l’actual composició en el si del Consell de la UE, segurament les claus seran Suècia, Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, Irlanda i els Països Baixos, per la postura més cítica que han mostrat els darrers temps. I lògicament cal pressionar sobre Hongria, presidència rotatòria del Consell en aquest moment.
Ha arribat el moment d’activar la ciutadania, a través dels mitjans!
Font: AmadeusGolf