Raül Romeva i Rueda

Escolto tres professors (dos alemanys -Pernice i Repasi- i un francès-Dehousse-) parlar sobre Tractat estabilitat, coordinació i governança a la UEM. Coincidència: és un text inútil i contraproduent. Malgrat tot, les actuals elits dirigents governamentals dels Estats membres volen seguir endavant amb el procés de ratificació. Que ningú s’enganyi: el problema no és Europa com a idea, ni Brussel·les com a eufemisme de ‘poder’, ho són els governs dels Estats. I aquests no són on són per generació espontània ni per designació divina, sinó com a resultat d’unes eleccions.

Cada cop tinc més clar que Sarkozy no ploraria gens si finalment el Tractat d’Estabilitat que ell i Merkel proposen no acaba ratificat. En el fons sap que no li interessa. Un cop més estem davant de rei del camuflatge i la tàctica (allò que importa és aparèixer com un líder, tant és com ni en què). Compte, no és el cas de Merkel, que sí la veig més convençuda. Tot plegat encara aporta més confusió al debat.

Per altra banda, el Tractat comporta una pèrdua de sobirania democràtica a nivell estatal, sense que en contrapartida hi hagi un increment de sobirania democràtica a escala europea. 

Les pròximes setmanes els estats membres començaran els processos de ratificació. Estiguem preparats per a escoltar com diversos fronts (penso en el govern del PP, per exemple) ens diran que no hi ha alternativa. Discrepo. Sí que n’hi ha: proposo a continuació deu coses concretes de política econòmica que podria adoptar la Unió Europea, ja avui i a través de processos democràtics, per activar l’economia, generar ocupació i reduir la pressió del deute públic d’alguns països membres.

1. Enfortir de manera efectiva la llicència d’intervenir en el sector bancari (condició lligada a la salvació dels bancs) de la Facilitat d’Estabilitat Financera Europea i el futur Mecanisme d’Estabilitat Europeu. Exigir que aquests utilitzin la seva capacitat de donar préstecs i reduir els riscos del deute públic.

2. Transformar a mig termini el Mede en un Fons Monetari Europeu sota el control democràtic del Parlament Europeu.

3. Reduir els tipus d’interessos del deute públic d’aquells estats en risc, aquest seria el primer pas per adoptar Eurobons.

4. Blindar legalment els objectius (socials i ecològics) de l’estratègia EU 2020. És a dir, que no controlo només els pressupostos públics, sinó també la convergència real vista des del punt de nivells de pobresa, ocupació, diferència de gènere, contaminació, reducció d’emissions, etc.

5. Controlar els desequilibris macroeconòmics relatius als indicadors socials i mediambientals (com a coeficient de Gini, desigualtat, despesa en educació, petjada ecològica, productivitat dels recursos, etc)

6. Crear una nova legislació sota cooperació reforçada per assegurar la convergència a l’alta d’objectius socials com a renda mínima garantida, objectius de pobresa, igualtat de gènere, creació d’ocupació.

7. Augmentar el pressupost de la UE i dels seus recursos propis.

8. Implementar bons per a projectes per desenvolupar els objectius EU 2020 amb un clar component anti-cíclic per promoure polítiques socials, climàtiques i ecològiques, a través de la creació de vehicles del Banc d’Inversió Europeu garantits pel Banc Central Europeu.

9. Crear un pacte sobre impostos que inclogui: taxa sobre transaccions financeres, impost sobre l’energia, mínim europeu d’impost de societats, lluita contra l’evasió fiscal i els paradisos fiscals.

10. Regular el sistema financer. Reestructuració del deute insostenible i recapitalització a curt termini del sistema bancari europeu. Prohibir els productes financers els beneficis socials o econòmics no estiguin demostrats. Eliminar progressivament el sistema de “shadow-banking”. Donar suport a les línies de liquiditat del ECB.

Repeteixo, sí hi ha alternatives a l’actual resignació. Tot això es pot fer immediatament, sense necessitat de revisar els Tractats. Només cal la voluntat política, i uns lideratges diferents, els quals tanmateix no caurà del cel, sinó que només seran possibles si a través de les urnes construïm les majories necessàries.