Raül Romeva i Rueda

S?acosten els Jocs Olímpics a la Xina a la vegada que creix l?interès occidental (i espacialment europeu) per invertir en aquell país, potència econòmica emergent i, sobretot, mercat de més de 1000 milions de persones consumidores. És clar que l?atractiu xinès per a les empreses europees, incloses les de producció militar, és gran. Però pel què fa a les relacions UE-Xina hi ha tres factors que recomanen prudència i responsabilitat, especialment tenint en compte que existeix un Diàleg polític que inclou un apartat sobre Drets Humans: el risc manifest d?increment de la tensió regional (especialment en relació a Taiwan), la greu i constant vulneració dels drets humans al llarg del país, i la no solució de la situació del Tibet, país que reclama el reconeixement dels seus drets més bàsics, inclòs el de l?autodeterminació, des que va ser ocupat per la Xina comunista l?any 1949-50. Precisament aquest tercer aspecte és el que vull destacar en aquest apunt. (segueix…)

L?ocupació xinesa del Tibet ha resultat en una constant i flagrant vulneració dels drets humans més fonamentals. La llibertat religiosa és severament perseguida, així com els drets civils i polítics, els quals són cohartats per la via de detencions arbitràries, arrestos, empresonaments i tortura. El miracle econòmic, del qual es parla sovint a la part oriental de la Xina, és manifestament absent al Tibet, on tant els negocis com la gestió dels subsidis governamentals es troben controlats per xinesos, mentre la inmensa majoria de la població tibetana roman en la misèria, i on l?índex d?analfabetisme s?acosta al 40%.

Durant tots aquests anys d?ocupació, el líder temporal i espiritual del Tibet, SS Dalai Lama, ha intentat negociar amb la Xina una normalització justa de la situació. Després dels infructuosos esforços per implicar les autoritats xineses en un procés bilateral de diàleg, el Dalai Lama va començar una campanya per buscar suports internacionals a favor d?un diàleg Sino-Tibetà. No obstant, malgrat que el Tibet va ser ocupat ara fa uns 55 anys, no va ser fins els anys vuitanta, i especialment arran de les manifestacions tibetanes a Lhasa de 1988 i 1989, així com dels fets de Tiannanmen, que la campanya internacional de suport al Tibet va prendre certa entitat i ressò. Al llarg de les nombroses visites que el Dalai Lama ha fet a Europa ha reiterat el seu compromís a favor d?una solució basada en una veritable autonomia per al poble tibetà en el marc de la República Popular de la Xina, renunciant per tant a la completa independència, i ha demanat insistentment el suport europeu a la seva lluita no violenta a favor d?aquest objectiu. Amb aquest fi, va demanar l?establiment d?un Representant Especial de la UE per al Tibet per tal de posar de manifest tant la importància de la qüestió tibetana en el marc de les negociacions UE-Xina, així com per facilitar el camí cap a una solució negociada que sigui satisfatòria pel poble tibetà, i que si més no acabi amb la repressió que tan la població, com la llengua, com la cultura tibetana en general estan patint des de fa dècades. El mateix Dalai Lama va exposar davant del Parlament Europeu, l?any 1988, una proposta de Pla de Pau de Cinc Punts que haurien de servir de base per aquest doble diàleg UE-Xina i Sino-Tibetà. El cinc punts proposats són els següents:

1. transformació del Tibet en una zona Ahimsa, desmilitaritzada, de pau i no violència;

2. aturada de la política de transferència de població xinesa cap al Tibet, la qual cosa posa en perill la mateixa existència dels tibetans com a poble;

3. respecte dels drets fonamentals i de les llibertats democràtiques del poble tibetà;

4. restauració i protecció del medi ambient tibetà i abandonament per part de la Xina de l?ús del territori tibetà per a la producció d?armes nuclears i per a abocar-hi deixalles nuclears; i

5. inici de converses sobre el futur estatus del Tibet, així com sobre futures relacions entre els pobles xinès i tibetà.

L?any 2002, després d?un període de nou anys d?incomunicació, es van reprendre les converses entre les autoritats xineses i el govern tibetà a l?exili. Desde llavors s?han succeït tres viatges oficials, el darrer dels quals el setembre de 2004, que les autoritats tibetanes defineixen com a mesures de creació de confiança.

L?interès creixent de les autoritats xineses per establir bones relacions amb els governs europeus, especialment en vistes a l?organització dels Jocs Olímpics de Beijing de l?any 2008, hauria de ser percebut com una bona oportunitat per tal d?encarril.lar de manera satisfactòria el principi de solució per a la incomprensible situació del poble tibetà. A aquesta normalització hi poden contribuir tant el Parlament Europeu, com els governs i parlaments estatals. La responsabilitat europea en relació al futur del Tibet és clara i urgent, i no hauria de quedar amagada sota l?estora del mercat i dels interessos comercials. Els propers mesos la UE té una molt bona oportunitat per guanyar credibilitat internacionalment com a baluart de pau i de diàleg entre civilitzacions. En definitiva, diàleg i normalització de relacions UE-Xina, sí, però condicionat a l?impuls definitiu del diàleg Sino-Tibetà que de fa tants anys reclama, pacíficament, un poble injustament oblidat.

(Nota: aquestes reflexions van ser publicades a l’Avui en forma d’article el 17.01.05)

Adjunto algunes de les intervencions que he dut a terme al Parlament Europeu en relació a aquesta qüestió:

Debat sobre Tibet, 26 octubre 2006

Relacions UE-Xina, 6 setembre 2006

Taiwan, 18 maig 2006

Perspectives relacions comercials UE/Xina, 29 setembre 2005

Vulneració de drets religiosos a la Xina, 8 setembre 2005

Relacions UE, Xina i Taiwan i seguretat a l’extrem Orient, 6 julio 2005

Situació al Tibet, 10 març 2005

Foto: Actes de commemoració del 40 aniversari de l’ocupació xinesa del Tibet (bandera xinesa i desfilada militar al Potala, a Lhasa). Font: BBC