Taps de suro
De tant en tant el calendari del Parlament Europeu marca una setmana de color groc que serveix per tal que els eurodiputats i eurodiputades puguin fer feina de circumscripció, és a dir, fer territori. Consisteix a visitar la regió d’on cadascú prové i representa per poder copsar millor les necessitats locals. Això és el que vaig poder fer ahir, a Palafrugell, terra i comarca de suro. De la mà de l’Alcalde, Lluis Medir, vaig visitar una empresa centenària que fabrica de taps de suro (Vigas) i em vaig reunir amb la gent de l’Institut Català del Suro. El motiu de la visita respon a una invitació que em van fer amb motiu de la creació d’una xarxa de municipis amb voluntat de consolidar a escala europea un ‘Territori del suro’, el qual engloba municipis portuguesos, extremenys, catalans, francesos i italians.
Es tracta, en síntesi, de potenciar el tap de suro com a producte ecològic, de qualitat i, fins i tot, amb denominació d’origen. I cal dir que hi estic totalment d’acord. Com també ho estan diverses ONG ambientals com ADENA, que de fa temps estan (segueix…)
duent a terme una campanya per potenciar l’ús del suro contra el creixent recurs a productes derivats del petroli i sintètics.
I és que de totes totes el suro aporta unes característiques que el fan especialment atractiu: és ecològic, reciclable, aporta una qualitat a la conservació del vi,cava i xampany que cap altre producte aporta, i a més a més, les suredes són plantacions d’un gran valor ecològic i que, per la seva caractacterística ignifuga, són altament recomanables en zones de risc d’incendis.
Si tot és tant fantàstic, quin és el problema? Doncs que cada cop més està començant a promocionar-se una mena de tap sintètic, molt usat a les zones anglosaxones i que es pot trobar fàcilment a ampolles provinent de Nova Zelanda, Austràlia, Sudàfrica i algunes de França, entre d’altres, que no només no aporta la mateixa qualitat de conservació que el tap de suro sinó que, a més, és un producte més no biodegradable.
A la UE la legislació sobre l’assumpte és poca. I aquest és precisament el repte. Manca cultura del suro a les institucions europees? És possible. Però precisament per això cal fer l’aposta.
En les reunions amb la gent dels municipis afectats, de la patronal del suro, de l’Institut Català del Suro i de les ONG, m’he compromès a procurar establir una xarxa de diputats i diputades sensibles per tal de promoure l’ús del suro a Brussel·les en aspectes tant concrets com l’etiquetatge, la recomanació d’usar taps de suro enlloc de derivats, la vinculació de la qualitat del vi a l’ús de taps de suro, etc…
D’arguments no en manquen. Un cop més, allò que convé ara és augmentar la sensibilitat institucional i, perquè no, la movilització.
Font foto: Radio Txeca