Stiglitz: ?’L’austeritat és una recepta per al suicidi i portarà més recessió’
Confesso que ara com ara les meves expectatives respecte aquesta reunió no són massa altes, i lamento especialment el bloqueig que pateixen propostes concretes com, per exemple, la dels eurobons, a la qual s’oposa de manera tenaç la cancillera alemanya.
Com Altafaj, tampoc crec que sigui bona idea que uns pocs estats tinguin segrestada la política econòmica de tota la Unió i posin en perill el futur de l’euro i fins i tot, la construcció europea en el seu conjunt. I és que la proposta dels bons d’elit suposaria partir la UE per la meitat, confirmant que existeixen dos zones euro i que no hi ha solidaritat a Europa.
Per altra banda, aquesta decisió és un nou torpede a a la linia de flotació del funcionament institucional i democràtic de la UE, ja que va totalment en contra amb la voluntat del Parlament Europeu i de la Comissió Europa, qui acaba de presentar el llibre de recomanacions sobre la creació d’Eurobons. La creació d’eurobons permetria socialitzar els riscos dels diferents països i consolidar el funcionament de la zona euro. No es tracta de fer favors ni de regalar res a ningú. És únicament un parapet davant l’especulació sense mesura que està patint el mercat de deute sobirà i que està escanyant a alguns estats com l’Espanyol només per a que un grup reduït de grans inversors tingui beneficis multimilionaris injustificats.
Finalment, allò que més em preocupa és que tot plegat se centri en l’anomenat Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera, un mecanisme que és del tot insuficient per donar estabilitat a la zona euro, que ni tan sols té el suport de la Xina i d’altres països emergents com Brasil, que no disposa dels recursos necessàris per solucionar problemes com la manca de liquiditat dels països més grans, com Italià o l’Estat Espanyol.
I que consti que si allò que preocupa és quina opinió en tenen els anomenats ‘tècnics’ (com si aquests esiguessin exempts d’ideologia), doncs bé, en donaré una de prou rellevant, la d’un Premi Nobel d’Economia que va ser, l’any 2008, l’economista més citat del món, Joseph Stiglitz, qui deia fa poc que: ’L’austeritat és una recepta per al suicidi i portarà més recessió’.
Veurem què en surt de tot plegat.
2) Els grans mercats financers i els estats han estimulat el desenvolupament de unes polítiques i una economia desequilibrades i han deixat de banda un desenvolupament cohesionat i més addient.
3) El sistema financer de Anglaterra, EEUU i Japò realitzen un atac al conjunt de la zona euro en tota regla per beneficar-s’en.
N’hi ha que discriminar alhora de incrementar qualsevol pressió fiscal en funció de si guanys són per a l’economia especulativa o per matindre l’economia productiva.
Només amb parxes mal posats no ens sortirem, encara el BCE tinga que que anar recolçant el més afectats per la crisi mentre
Doncs es tracta de trobar un el punt òptim adequat, addient, racional iun regim equilibrat per el desenvolupament sostenible.
2) Els grans mercats financers i els estats han estimulat el desenvolupament de unes polítiques i una economia desequilibrades i han deixat de banda un desenvolupament cohesionat més addient, diversificat i sostenible.
3) Sembla que el sistema financer de Anglaterra, EEUU i Japò realitzen un atac al conjunt de la zona euro en tota regla per beneficar-s’en.
N’hi ha que discriminar alhora de incrementar qualsevol pressió fiscal en funció de si guanys són per a l’economia especulativa i oligarquica dels ‘lobbys’ del grups de pressió o són per matindre l’economia productiva.
Només amb parxes mal posats no ens sortirem, encara el BCE tinga que que anar recolçant el més afectats per la crisi mentres s’en va cercant una sortida addient.
S’ha de saber fer la gestió de destinar els recurs públics i privats a desenvolupar unes polítiques econòmiques més addients i racionals que siguen més sostenibles i equilibrades.
En tota economia hi ha llei econòmica bàsica per trobar l’equilibri óptim, inclús entre el individu i el sector públic, que són els rendiments decreixents a mesura que es satisfà una necessitat.
Com fins i tot en tota economia bàsica alimentària, la primera unitat nutricional reporta una gran satisfacció respecte a les necessitats bàsiques , la segona unitat nutricional no tant, la tercera la satisfacció ja és decreixent i una quarta o quinta unitat nutricional podria ser inclús contraproduent per l’organisme.
Doncs es tracta de trobar un el punt òptim adequat, addient, racional iun regim equilibrat per el desenvolupament sostenible.
1) Les polítiques econòmiques de la despesa per la despesa i de estímul artificial tant públic i privat de les darreres décades han contribuit al deuter de forma desproporcionada per deixar els estats amb el creiximent galopant del deuter públic d’Occident i l’economia enganxades en mans dels mercats financers i han contribuït a l’actual bombolla i atzucat.
2) Els grans mercats financers i els estats han estimulat el desenvolupament de unes polítiques i una economia desequilibrades i han deixat de banda un desenvolupament cohesionat més addient, diversificat i sostenible.
3) Sembla que el sistema financer de Anglaterra, EEUU i Japò realitzen un atac al conjunt de la zona euro en tota regla per beneficar-s’en.
N’hi ha que discriminar alhora de incrementar qualsevol pressió fiscal en funció de si guanys són per a l’economia especulativa i oligarquica dels ‘lobbys’ del grups de pressió més influents o són per matindre l’economia productiva i no en contra de l’economia productiva com fins ara.
Només amb parxes mal posats no ens sortirem, encara el BCE tinga que que anar recolçant el més afectats per la crisi mentres s’en va cercant una sortida addient.
Tant mateix sembla que a Occident hi ha alhora una crisi de valors que ha aflorat i navegat sovint en la sobre abundància front d’allò que és més bàsic i essèncial front el que és més secundari i banal.
A més el que no pot fer el BCE és donar només recurs al sistema financer per que els mercats borsaris i el sistema financer s’en aprofiten i s’enriqueixen encara més.