Seguretat/inseguretat, armes i immigració: un debat recurrent plagat de tòpics preocupants
Els malaurats episodis d’aquest cap de setmana en relació a la seguretat ciutadana (segrest a Begur i intent d’assalt, amb mort inclòs, a St. Fruitós del Bages), fa reviure episodis (i debats) com els que ara fa uns mesos van tenir per escenari la zona del tarragonès, quan un grup de bandes organitzades es dedicaven a assaltar xalets, fins i tot, en alguns casos, amb els habitants dins (veure apunt anterior Sobre inseguretat, armes i immigració). En aquest context és més que comprensible que incrementi la por i la sensació d’inseguretat entre la ciutadania. El risc, però, (segueix…)
és que aquesta sensació ens porti a fer afirmacions gratuïtes i vinculacions falses, així com a reclamar solucions màgiques defugint la multidimensionalitat i la complexitat de l’assumpte.
Tal i com sol succeir cada vegada que hi ha un episodi d’assalt a un domicili, i especialment si hi ha víctimes amb armes de foc pel mig, es dispara un mecanisme que porta molta gent a pensar que davant d’aquestes situacions el millor és estar armat ‘per a defensar-nos’ (ho escoltava aquest matí en boca de diverses persones que han telefonat a programes matinals de ràdio), de la mateixa manera que se sol fer una relació directa entre immigració i delinqüència.
Tal i com vaig fer llavors en el cas del tarragonès en l’apunt Sobre inseguretat, armes i immigració, considero que reclamar més seguretat a les administracions pertinents ha de ser compatible amb no alimentar un discurs que ens condueixi cap a la imposició de la llei de la jungla basada en l’errònia percepció de que la millor manera de sentir-nos protegits/des és anar pel món com si fóssim pistolers, de la mateixa manera que aquesta necessària, i justificada, exigència de més seguretat ha de ser compatible amb no caure en el prejudici fàcil (a banda de mai demostrat) d’establir una relació directa entre immigració i delinqüència.
En l’esmentat apunt – Sobre inseguretat, armes i immigració– feia un intent per argumentar per que el fet d’anar armat en una societat com la nostra suposava més un risc cap a la nostra seguretat que no pas un factor que l’augmenti (i recordava les dades que ens arriben de ciutats molt més ‘perilloses’ que les catalanes, com Rio de Janeiro, Buenos Aires o la mateixa Soweto), i plantejava també la irresponsabilitat de relacionar sempre inseguretat amb immigració.
Els arguments, em temo, segueixen essent vàlids.
Foto: Destrucció d’armes lleugeres a Rio de Janeiro (Brasil). Font: Viva Rio
Ja sé que no es pot relacionar inseguretat amb immigració, però des que hi ha molta més gent, i sense cap mena de control, hi ha més delinqüència, i més si es justifica aquesta; només es veu que es premia, i això pot donar peu a que la
gent s’emprenyi. Reflexió : perquè creix l’extrema dreta arreu d ‘ EU ?.
Quan vaig saber que a Begur uns atracadors havien segrestat un nen de 4 anys (en tinc un de 3 i una de 6) vaig tenir por. Quan vaig saber que el vigilant del Sr. Tous havia matat un atracador, vaig tenir més por encara. Quan avui he sentit a la ràdio que el Conseller d’Interior deia que no passava res m’he atemorit.