Sant tornem’hi: sobre titulars i realitat (o quan els arbres no ens deixen veure el bosc)
No és el primer cop, i em temo que no serà el darrer.
Massa sovint la deriva periodística actual ens porta a caure en una preocupant
obsessió per aconseguir bons titulars, fins i tot encara que això signifiqui
tergiversar la realitat. I el problema és que en una societat tant
interconnectada com l’actual, aquest pecat original pot acabar contaminant tota
la xarxa. És el que ha passat amb el tema de l’etiquetatge.
Anem a pams: algú sap de què va aquest Reglament?
Difícil saber-ho, esclar, quan els mitjans no en parlen.
Per a informació de qui ho vulgui saber, aquest Reglament
comportarà una millora substancial en el contingut de la informació que rebem
els consumidors i consumidores:
- La
legislació s’aplicarà a tots els productes que arribin al consumidor final,
encara que la major part de les noves disposicions afecten al menjar envasada. Els aliments de fabricació artesanal i no
envasats quedaran exclosos del reglament, llevat de les normes sobre indicació
d’al·lergogens. El menjar venut per
particulars, per exemple en fires locals, també quedarà exclosa de les noves
normes d’etiquetatge. ATENCIÓ, PER QUÈ AIXÒ ÉS EL QUE AFECTA A LA MAJORIA
DE PRODUCTES ETIQUETATS EXCLUSIVAMENT EN CATALÀ, QUE, PER TANT, QUEDEN EXCLOSOS
DE LA DIRECTIVA. - D’acord
amb les noves normes, els envasos dels aliments hauran d’incloure informació
clara i llegible sobre les calories i la quantitat de greixos, greixos
saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal dels productes. Aquestes quantitats
figuraran en 100 g, 100 ml o en porcions. - Els
consumidors podran identificar més fàcilment els productes que continguin
substàncies al·lergògenes, ja que aquestes hauran d’aparèixer destacades en la
llista d’ingredients. (és important saber que la majoria dels
incidents de lèrgia alimentària tenen el seu origen en aliments no envasats. Per posar fi a
aquesta situació, el nou reglament estableix que la presència de substàncies
al·lergògenes també haurà d’indicar en els aliments no envasats. - A
iniciativa del Parlament, la nova legislació obligarà a especificar l’origen de
la carn fresca de porc, ovella, cabra i au. La Comissió haurà d’introduir normes
per a desplegar aquesta disposició en un termini de dos anys. La Comissió
estudiarà la viabilitat i els costos d’estendre l’etiquetatge d’origen a altres
categories d’aliments, per exemple, la carn utilitzada com a ingredient, la
llet o els aliments no elaborats. - Les noves normes
garantiran que la indústria no indueix a error al consumidor al suggerir,
mitjançant l’aparença, la descripció o representacions pictòriques, la
presència d’un determinat aliment o ingredient, quan heu estat substituït per
una altra substància diferent. - Tots
els aliments similars a altres productes però fabricats amb diferents
ingredients, com els productes d’origen vegetal semblants al formatge (els
anomenats ‘aliments d’imitació’) seran més fàcilment identificables. Quan un
ingredient comú en un aliment hagi estat substituït per un altre, haurà d’estar
indicat a la part davantera de l’envàs en lletra gran i al costat de la marca. - Abans
de legislar sobre l’obligació d’indicar el contingut de greixos trans en els
aliments, la Comissió presentarà un informe en un termini de tres anys sobre la
presència d’aquestes substàncies en els productes consumits a la UE . - L’ús de tècniques de
sacrifici sense atordiment no haurà de ser indicat en les etiquetes. No obstant això, la Comissió Europea tindrà en compte
aquesta qüestió en el marc de la futura estratègia sobre benestar animal
(l’estratègia actual cobreix el període 2007-2013).
A tot això és al que vaig votar que Sí. I crec que era la
meva obligació com a representant dels ciutadans i defensor dels interessos
dels consumidors i consumidores catalans. I reitero un cop més, en aquest articulat no hi entrava el règim lingüístic.
ETIQUETATGE EN
CATALÀ
La mala noticia és que, tal i com va reconèixer el comissari Dalli: “el paquet
acordat no canvia les regles pel que fa al règim lingüístic de l’etiquetatge”,
un règim lingüístic que actualment preveu, que si un Estat vol, pot establir
una norma interna que obligui a etiquetar en una (o més) llengües oficials de
la UE.
Davant aquesta
situació, els eurodiputats catalans Tremosa,
Junqueras i Romeva vàrem impulsar una iniciativa de darrera hora per
intentar modificar l’article 15.2 del règim lingüístic de l’etiquetatge. A més
a més vàrem comptar amb el suport de 37 eurodiputats entre els quals cal
remarcar Santiago Fisas, Raimon Obiols i Maria Badia.
L’article 15.2 diu
literalment:
“Within their own territory, the membre States in which a food is marketed
may stipulate that the particulars shall be given in one or more languages from among the official languages of the Union“.
La nostra esmena només volia eliminar les paraules marcades amb negreta, però no se’ns va permetre ni tan sols votar-la.
En altres paraules, allò que va passar és que el règim lingüístic, que no vàrem votar, es quedava com està ara, és a dir, malament, però això no té res a veure amb la votació de dimecres i que tants titulars erronis ha provocat.
En qualsevol cas, cada cop que s’ha discutit al Comité de Medi Ambient del
Parlament Europeu, els grups popular i socialista s’hi han oposat i per tant,
al trobar-se el procés en segona lectura, no era possible admetre a tràmit
modificacions que no haguessin estat aprovades amb anterioritat pel Comité.
Aquesta situació, juntament amb la recent negativa del govern espanyol a
donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, tot aprofitant
l’entrada de Croàcia, fa que cada
dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat
propi, atesa la inflexibilitat amb que els estats membres tracten les
realitats nacionals europees que no disposen d’un estat.
CONCLUSIONS
- Quan alguns mitjans diuen que només
Tremosa va votar en contra que s’obri la porta a impedir l’etiquetatge en
català perquè va votar contra el Reglament (i que Junqueras es va abstenir
mentre que els altres MEPS Catalans vàrem votar en contra) simplement
s’equivoquen. És més, indueixen a l’error d’altres persones com en Salvador Cardús, entre d’altres, que
basant-se en aquesta informació escriu un article partint de premises
errònies (Per europeisme,
ara.cat). I la raó és que,
malauradament, no se’ns va donar l’opció de votar la qüestió lingüística.
Repeteixo que l’únic que vàrem votar són alguns articles relatius a la millora
de la informació que s’ha de posar a les etiquetes. De fet, cal dir que molts dels mitjans que van donar aquest titular, ja l’han corregit explicant correctament la situació (és el cas de l’ACN, per exemple). - Quan alguns mitjans acusen al PE, i per
extensió a Europa, d’un suposada croada contra el català, també s’equivoquen,
bàsicament per què aquest és un afer que els Estats, gelosos de la seva
sobirania, es guarden per a ells. El problema, per tant, no és Brussel·les/Estrasburg
(seus del PE) o Europa en genèric, sinó les capitals (i en el nostre cas, esclar, el govern de l’Estat, a Madrid). - On sí l’encerten és a l’hora d’advertir
que cal estar amatents d’aquesta mena de qüestions abans, especialment davant
dels continuats esforços demostrats pels governs, i especialment l’espanyol,
per segar sense pietat drets i competències que no els pertoquen. En altres paraules, cal vigilar el procés ascendent de l’el·laboració de normatives europees, i no esperar només a reaccionar quan ja és massa tard, per lamentar-se després. I aquí
apel·lo, un cop més, a la necessitat que la Generalitat i el Parlament de
Catalunya, (en virtut de l’aplicació del principi de subsidiarietat previst pel
Tractat de Lisboa), dediquin molts més esforços i recursos a vigilar la seva
parcel·la, la del Consell, ja que si tot es deixa en mans del que puguem fer
els eurodiputats Catalans a Brussel.les/Estrasburg, molt em temo que sempre
arribarem tard.
NOTA FINAL
Permeteu-me una
darrera reflexió. Tot això que acabo d’explicar ho sabien perfectament un grup
de periodistes que van venir a Estrasburg precisament dimecres. Em consta que
molts d’ells van voler fer una peça explicant’ho de manera correcta. Alguns ho
van aconseguir, d’altres es van trobar que des de les redaccions (desconeixedores
de la realitat legislativa europea) els van impedir parlar del bosc, per centrar-se en els arbres.
Segurament era una pena que la realitat els espatllés un magnífic titular,
encara que aquest fos equivocat.
Com a lector i
consumidor, però, em preocupa que no se m’hagi informat correctament d’un afer
tan important i que se m’hagi induït a pensar que els problemes i els
responsables són uns, quan en realitat són uns altres.
El problema per a
Catalunya, no ho oblidem, no és Europa sinó els Estats, i concretament el
govern de Madrid. És cap allà cap on hem de mirar. Compte, per tant, per què si errem
el tret, ens podem acabar disparant al nostre propi peu, i això sí que resultaria
força galdós.
Font foto: Martin Ricket. PA Wire.