Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Romeva a ICCAT: què i per què / Romeva en ICCAT: qué y por qué / Romeva in ICCAT: what and why / Romeva à l’ICCAT: quoi et pour quoi

Text in CAT, ES, ENG, FR

(CAT) Què hi faig aquí, i per què és tan
important aquesta reunió?

La 21 reunió ordinària de la ICCAT és una de
les darreres oportunitats per salvar els Túnids de l’Atlàntic, i en especial
algunes espècies especialment amenaçades com la Tonyina Vermella. La
credibilitat de la ICCAT es troba clarament en joc. La situació extremadament
delicada d’aquesta espècie es deu, sobretot, a la incapacitat d’aquesta
organització per adoptar mesures en base a les recomanacions científiques i al principi de precaució, així com a la incapacitat de les Parts Contractants per tal d’implementar les que es prenen. Les pressions
d’alguns països i d’algunes parts del sector han resultat fatídicament
determinants, i ara en paguem tots plegats la factura.

Fa tan sols uns díes els científics de la
ICCAT (SCRS) va determinar que l’estat dels estocs tan de l’est com de l’oest
es troben al límit del col.lapse amb una devallada històrica d’entre 85% i 90%
(Doc No. PA2-604/2009). Aquests mateixos estudis estableixen que només una
suspensió temporal (moratòria, zero TAC) de la pesqueria seria una decisió
creible i encertada per salvar l’espècie, i tota l’activitat social i econòmica
que se’n deriva, a mig termini.

La deterioració dels estocs es deu també, i de
manera especialment significativa, a la proliferació d’actituds clarament
delictives en termes de pesca Il.legal, No Regulada i No Documentada (IUU),
així com al fet que comptem amb una flota clarament sobredimensionada (gràcies
a les subvencions públiques, també de la UE).

Així doncs, la reunió de la ICCAT, que té lloc
a Brasil entre el 6 i el 15 de novembre, haurà de decidir sobre aquests tres
aspectes (TAC i Quota , sobrecapacitat i control). La meva presència a la Conferència
respon al fet que he estat el ponent del Parlament Europeu sobre Control
(Reglament ja adoptat pel Consell), i actualment ho sóc per a la Tonyina
Vermella. (keep reading for ES, ENG and FR versions, segueix…)

(ES) Qué hago aquí, y por qué es tan
importante esta renión?

La 21 reunión ordinaria de la ICCAT
es una de
las últimas oportunidades por salvar los Túnidos del Atlántico, y en
especial
algunas especies especialmente amenazadas como el Atún Rojo. La
credibilidad de
la ICCAT se encuentra claramente en juego. La situación extremadamente
delicada
de esta especie se debe, sobre todo, a la incapacidad de esta
organización para
decidir medidas en base a las recomendaciones científicas y al
principio de precaución, así como a la incapacidad de las Partes
Contratantes para implementar las decisiones que se toman. Las
presiones de algunos países
y de algunas partes del sector han resultado fatídicamente
determinantes, y
ahora nos toca pagar una elevafda factura.

Hace tan sólo unos días un equipo de
científicos de la ICCAT (SCRS) determinó que el estado de los stocks, tanto del
este como del oeste, se encuentran al límite del col.lapso con una histórica
reducción de entre el 85% y el 90% (Doc No. PAN2-604/2009). Estos mismos
estudios establecen que sólo una suspensión temporal (moratoria, TAC y Quota cero) de
la pesqueria sería una decisión creible y acertada por salvar la especie, y
toda la actividad social y económica que depende de ella, a medio plazo.

El deterioro de los stocks se debe también, y
de manera especialmente significativa, a la proliferación de actitudes
claramente delictivas en términos de pesca Il.legal, No Regulada y No
Documentada (IUU), así como al hecho que contamos con una flota claramente
sobredimensionada (gracias a las subvenciones públicas, también de la UE).

Así pues, la reunión de la ICCAT, que tiene
lugar en Brasil entre el 6 y el 15 de noviembre, deberá decidir sobre estos
tres aspectos (TAC y Quota, sobrecapacidad y control). Mi presencia en la Conferencia
responde al hecho que he sido el ponente del Parlamento Europeo sobre Control
(Reglamento ya adoptado por el Consejo), y actualmente lo soy para el Atún
Rojo.

(EN) What am I doing here and why is so
important this meeting?

The 21 Regular meeting of the ICCAT is
one of
the last opportunities to save Atlantic Tuna, and especially some
species
especially threatened like the Bluefin Tuna. The credibility of the
ICCAT is
clearly at stake. The extremely delicate situation of this species is
due,
especially, to the inability of this organization to adopt management
measures with
regard to the scientific recommendations and apply a strict
precautionary approach, as well as the Contracting Parties to ICCAT to
implement the measures they do adopt. The pressures of some
countries and of some parts of the fishing industry have been critical
in this situation, and
we, and the tuna, are now paying the bill.

Just a few days days ago, the scientists of the
ICCAT (SCRS) determined that the state of the Bluefin Tuna stocks, both of the
east and of the west, are terribly depleted, showing historical declines of 85% and 90%
(Doc. No. PA2-604/2009). These same studies establish that only a temporary
suspension (moratorium, zero quota) for the fishery would be a credible decision
and coherent with the goal to save the species, as well as all the social and
economical activity that derives from it, in the medium term.

The deterioration of the stocks is due also,
and in a specially significant way, to the proliferation of clearly criminal
attitudes in terms of Illegal, UnRegulated and UnDocumented fishing (IUU), as
well as to the fact that the fishing fleets are  clearly far too large (thanks
also to the public subsidies, also of the EU).

So, the meeting of the ICCAT, which takes place in Brazil between the 6 and
the 15 November, will have to decide about these three aspects  (TAC and Quota, overcapacity and control). My
presence in the Meeting is based on the fact that I have been the Rapporteur of
the European Parliament for Control (Regulations already adopted by the
Council), and I am at present rapporteur for the Bluefin Tuna.

(FR) Romeva a ICCAT: qu’est-ce que je fais
ici, et pour quoi est si important cette reunion

La 21 réunion ordinaire de l’ICCAT est une des
dernières occasions pour sauver le Thon de l’Atlantique, et
spécialement
quelques espèces spécialement menacées comme le Thon Rouge. La
crédibilité de
l’ICCAT se trouve clairement en jeu. La situation extrêmement sensible
de cette
espèce est due, surtout, à l’incapacité de cette organisation pour
décider des
mesures sur la base des recommandations scientifiques et au principe de
précaution, ainsi qu’a l’incapacité des Parties Contratants pour
implementer les décisions prises. Les pressions de quelques pays et
de quelques parties du secteur ont fatidiquement résulté causes
déterminantes,
et maintenant il nous touche payer une facture tres elevée.

Il y a seulement quelques jours une équipe de
scientifiques de l’ICCAT (SCRS) a déterminé que l’état des stocks, tant de
l’est comme de l’ouest, ils se trouvent à la limite du col.lapse avec une
réduction historique parmi 85% et 90% (Doc No PAN2-604/2009). Ces mêmes études
établissent que seulement une suspension temporaire (moratoire, TAC et Quota zéro) de la
pêcherie serait une décision croyable et juste pour sauver l’espèce, et toute
l’activité sociale et économique qui dépend d’elle, à moyen terme.

La détérioration des stocks est aussi due, et
de manière spécialement significative, à la prolifération d’attitudes
clairement délictueuses en termes de pêche Il.legal, Non Réglée et Non
Documentée (IUU), ainsi qu’au fait que nous disposons une flotte clairement
sur-dimensionnée (grâce aux subventions publiques, aussi de l’UE).

Par conséquent, la réunion de l’ICCAT, qui a lieu au Brésil entre les 6 et
15 novembre, devra décider sur ces trois aspects (CAT, sobrecapacité et
contrôle). Ma présence dans la Conférence répond au fait que j’ai etait le
rapporteur du Parlement Européen sur le Contrôle (règlement déjà adopté par le
Conseil), et actuellement je le suis pour le Thon Rouge.

 

Foto: Michael Earle i Raul Romeva en la sala de reuniones de ICCAT. Font: Sebastian Losada.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent