Rodas, Tilos, Chalki,…
Tal i com sol succeir en aquesta mena de visites, de tan concentrades com estan es fa difícil sovint de païr tota la informació que reps. A la jornada ‘teòrica’ d’ahir, en quèvàrem poder escoltar des de pescadors fins acadèmics, passant per Greenpeace, explicant-nos la seva visió de la realitat i els problemes de la pesca a la zona, ha seguit avui una visita ‘de terreny’, concretament a les illes de Tilos i Chalki, on hem pogut parlar amb els pescadors i les autoritats, a la vegada que hem pogut veure les arts que fan servir per pescar i les zones on ho fan, així com un parell de granges d’aquacultura. És difícil resumir tanta informació en tan poc espai, però a grans trets els problemes que ens han transmès tenen a veure amb tres grans afers:
1)
Ningú, millor que els pescadors, és conscient del fet que el peix
s’està acabant, i que per solucionar-ho només hi ha una solució:
establir zones i periodes de veda, i crear reserves marines que
garanteixin la reproducció. El problema arriba quan es tracta de
decidir les zones, les èpoques i les regles de les aturades.
2)
El problema del relleu generacional està arribant a limits de dificil
gestió. La mitjana d’edat de la comunitat de pescadors de Tilos, per
exemple, és de 55 anys. A més a més,(segueix…)
la competència que fan les grans industries, i en alguns casos les piscifactories (aquacultura) els suposa sovint haver de plegar abans d’hora.
3) D’entrada, la norma sol ser que la culpa és ‘dels altres’, és a dir, els pescadors de trasmall acusen els arrossegadors, aquests als pescadors de lleure, i tots a les flotes turques que pesquen sense control. A mitja conversa, però, tots reconeixen que tots cometen alguna irregularitat (pescar quan o on no toca, dur una capacitat en cavalls superior a la permesa, omplir els registres a la baixa, etc…). Sigui com sigui, el cas és que no es queixen de que hi hagi controls, sempre i quan aquests siguin per a tots iguals.
Un dels motius de conèixer aquesta realitat tan particular té a veure amb el fet que en breu començarà el procés de revisió de la Política Pesquera Comunitària, i caldrà estar en condicions d’afrontar-la amb les millors garanties.
En ulteriors apunts ampliaré aquesta informació parlant de la propera reunió de la ICCAT (Conferència internacional que regula la pesca de la Tonyina) o la política de subsidis.
Font foto: Greek Tourism