Retorn, i deutes
Demà el Parlament Europeu reprèn la seva activitat. Tot just ara estic acabant de revisar alguns documents que necessito per a les comissions que em toca seguir demà mateix (Drets Humans -DROI- i Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats -FEMM-). He estat uns dies voluntàriament absent del debat a la xarxa per poder concentrar-me en la família, i especialment en el meu fill acabat de néixer (per cert, que avui El Punt publica un interessant reportatge d’Emili Agulló sobre Política de família: casos pràctics). No obstant, són nombrosos els temes que han estat protagonistes aquest estiu i els quals mereixen un comentari específic, com també mereixen una resposta molts dels comentaris que han rebut diversos dels posts d’aquest bloc. A tot plegat m’hi dedicaré en els propers dies. (segueix…)
Són moltes, malauradament, les fotos de l’estiu que desitjaríem no haver vist, començant per l’esclat de violència a Geòrgia i Ossetia del Sud (sobre el qual m’ha semblat prou interessant l’article de Fracisco Veiga a El Pais del passat 14 d’agost –Una rosa con demasiadas espinas-), seguint per l’accident de l’avió d’Spanair (com sovint en aquest casos, trobo excessiva, i fins i tot una falta de respecte cap a les víctimes i els seus entorns, la persecució mediàtica a les quals se les sotmet amb l’objectiu de trobar la imatge o la frase més colpidora, així com altament preocupant les moltes especulacions que fan els diferents mitjans per tal de justificar una, a parer meu, innecessària, per excessiva, informació), i continuant per la continuada arribada de persones migrades cap a les costes europees en condicions infrahumanes, entre moltes d’altres.
Per altra banda, sí, és clar que he seguit els JJOO, i és clar que he xalat amb determinades actuacions esportives, especialment amb les fites de Michael Phelps (coses de tenir un intens passat en el món de la natació), però no oblido tampoc on i en quines condicions han tingut lloc aquests Jocs, ni com, qui i per què es van concedir a la Xina, així com tampoc vull deixar d’expressar la meva preocupació pel dia després, és a dir, si la presència de tanta gent i mitjans internacionals han permès mantenir la situació més o menys estable, què passarà quan aquests marxin? Llàstima que uns JJOO que en l’àmbit esportiu han estat realment extraordinaris, hagin de ser recordats també per les nombroses taques en l’apartat dels drets humans, de les quals, digue-m’ho tot, en són també còmplices les potències internacionals que han prfeerit mirar cap a una altra banda, tant en el moment de la concessió dels Jocs a Beijing, com durant tota la seva preparació i execució. L’esperit olímpic, novament, ha quedat tocat i marcat clarament pel pes econòmic de les empreses patrocinadores, però això, em temo, ja fa temps que no és novetat.
Finalment, resulta inevitable pensar, en ple període estival, en el preocupant declivi que pateix la salut de les nostres costes, mars i oceans, tal i com expressava perfectament l’investigador Carlos M. Duarte Quesada a En primera línea.
En fi, que són molts els temes que caldrà seguir, inclosa, com no, l’espinosa qüestió del finançament.
Moltes deutes, per tant, que esdevenen deures immediats.
Foto: Tropes russes en el moment d’iniciar la suposada retirada el 18 d’agost. Font: Getty Images/BBC.
T’esperàvem, Raül. Digues-nos aviat què n’opines de tot l’entramat del finançament, que a molts ens ha tornat a descol·locar completament.
Una abraçada des de l’Ebre,
Emigdi