Reserves Marines i Museu de la Pesca de Palamós
Divendres, aprofitant les festes, vaig tenir oportunitat de fer una de les coses que feia molt de temps volia fer: visitar el Museu de la Pesca de Palamós. Va ser tot un descobriment. O potser no tant, ja que me n’havien parlat molt, i molt bé. Després d’haver-lo visitat, vull contribuir també a la seva promoció. El món de la pesca és, sorprenentment, un dels més desconeguts de casa nostra, sobretot per part de poblacions que no són de mar, i diria que, fins i tot, per moltes poblacions que, tot i ésser de mar, han perdut o estan perdent aquesta activitat. El Museu explica la història de la pesca catalana amb importants documents, visuals i sonors, que transporten la persona que el visita a un lloc i un temps on es troben el total i absolut respecte per a la gent que s’ha dedicat de manera artesanal a aquesta activitat durant generacions amb una certa mística i fascinació per part de qui, com és el meu cas, veu en el mar un món ple de misteri, oportunitats i riscos. (segueix…)
Misteri perquè, malgrat que en sabem molt, és molt més allò que no en sabem, ni d’ara, ni de la seva història (per cert que recomano, entre d’altres, la lectura del llibre de Frank Schätzing, Notícies d’un univers desconegut, traducció al català de l’original en alemany del també autor del Thriller ecologista El quinto dia, i que ha estat publicat recentment per Ara Llibres). Oportunitats perquè són immenses les possibilitats que ens ofereix el mar, tant en termes de subsistència com de plaer, sempre i quan el tractem bé, cosa que no estem fent, ni de bon tros. I riscos perquè, a banda dels que comporta el menyspreu cap a la seva immensitat i el seu caràcter indomable (cosa que coneixen molt bé els milers de pescadors que dia a dia s’hi juguen sovint la vida) el maltracte al qual el sotmetem se’ns acabarà girant en contra, si no ho està fent ja.
El Museu de la Pesca suposa un extraordinari viatge per les vides de qui, millor que ningú, són conscients d’aquesta tríada (misteri, oportunitats i riscos): els pescadors i les pescadores (per què de dones també n’hi ha, i moltes, amb necessitats específiques que cal tenir en compte).
La pesca és una activitat que, com moltes d’altres, es troba en perill degut a la irresponsabilitat de la mentalitat del capital pel capital, el diner pel diner, l’explotació que tot ho engulleix i que exhaureix recursos i malmet entorns per, un cop haver-ho fet, dedicar-se a malmetre altres recursos i altres entorns deixant aquelles persones que durant generacions han mirat de viure del mar, sense cap possibilitat de seguir-ho fent.
Per això és tan important promoure, tal i com estan fent moltes confraries de pescadors responsables i conscients (que n’hi ha, i moltes) conjuntament amb organitzacions mediambientals com WWF o Greenpeace, entre d’altres, la creació de reserves marines.
En tant que seguidor gairebé incondicional del programa Thalassa (C33, divendres nit) estic seguint amb delit la sèrie sobre Reserves marines que aquests dies estan emetent (divendres vinent toca el darrer episodi, si no m’equivoco), i vaig constatar amb preocupació que a Catalunya només l’1% del litoral és Reserva. Molt poc, massa poc, si de debò ens estimem el mar i el volem protegir. Ens ho recordava l’oceanògraf Enric Sala, del CSIC de Blanes. Però no és l’únic.
Crec que, també en relació al mar i els seus recursos, tenim molts deutes pendents, i potser que ens hi posem aviat, a pagar-los, abans no sigui massa tard.
Foto: Portada del llibre El Port de Palamós. Memòria gràfica. Font: Museu de la Pesca de Palamós.
Tens raó. Durant el període
de campanya a les generals, vaig acompanyar als companys de llista
Biel i Argemir a visitar la Cofradia de Blanes, i entre altres temes
que es van parlar, el de les reserves van ser una d’elles. El cas es
que semble que els interessos econòmics de diferents
“col.lectius” de pescadors comencen a posar-se d’acord a
fer reserves noves de pesca… el problema es que normalment es
iniciativa dels propis pescadors que no compleixen totes les
cofradies, desvirtuan els acords i fent competència deslleial.
Les
Administracions tindrien que recollir i potenciar les iniciatives,
per tal de que no acabin sent únicament iniciatives privades
sense control, que sempre seran fràgils.
Una
salutació
Maxi.
P.D: Si un dia estas per Blanes, estaria bé de portar-te a menjar peix fresc al costat del Port… i així ens podriem coneixer.