Quan navegar prop de Somàlia és una activitat d’alt risc
Nous episodis en la versió moderna de ‘pirates a Somàlia’. Avui són dos mercants (un d’ells navega sota bandera tur ca i està registrat a Malta, i l’altre se’n desconeix les dades), i a principis de setmana era un carguer holandès de bandera panameña, l’Amiya Scan, (veure breu a El Pais) els qui ha estat víctima de la pirateria a les costes somalís. Tots tres casos són força similars als del pesquer basc Playa de Bakio. En aquest context, recupero un article que l’investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, i amic, Josep Maria Royo, va publicar fa uns dies a Canal Solidario i Vilaweb (La pesca a les costes de Somàlia: un negoci d’alt risc) en el qual s’exposen algunes pistes prou interessants per tal de conèixer una mica millor la complexitat, i gravetat, d’aquesta mena d’episodis. El reprodueixo per què tracta d’un dels aspectes que segueixo amb més atenció i del qual penso que haurem d’estar molt amatents en el futur immediat: la relació entre la manca de recursos marins (i especialment pesquers) i noves tipologies de conflictes. (segueix…)
La pesca a les costes de Somàlia: un negoci d’alt risc
Josep Mª Royo / Escola de Cultura de Pau * (03/05/2008)
El segrest el passat 20 d’abril del Platja de Bakio i de la seva tripulació, formada per tretze espanyols i tretze africans, ha desencadenat una resposta militar i diplomàtica per part del Govern espanyol amb l’enviament a la Banya d’Àfrica de diversos avions i una fragata que estava participant en uns exercicis al mar Roig, la creació d’una cèl·lula de crisi interministerial i l’enviament a Mogadiscio de l’ambaixador espanyol a Kenya perquè iniciés contactes amb el Govern Federal de Transició (GFT) somali per negociar l’alliberament de la tripulació.
La costa somalí és una de les zones marítimes més perilloses del món, com demostra el fet que l’any passat almenys 25 embarcacions fossin capturats per les milícies somalis, que han convertit aquestes accions en modus vivendi i en una important font d’ingressos, tant per a les milícies freelance com per als grups amb vinculacions més estretes amb els blocs polítics i militars enfrontats pel control del país. En els últims dies un petrolier japonès també ha sofert un atac, i un veler de luxe francès, el Ponant, va ser assaltat per una altra milícia el passat 4 d’abril, i el seu passatge alliberat després del pagament del rescat, que va arribar el milió de dòlars.
Aquesta situació d’inseguretat és conseqüència de la guerra i l’absència d’autoritat efectiva des de fa gairebé 20 anys que ha provocat la destrucció del país i la mort de més de 300.000 persones des del 1991, a més d’una crisi humanitària que afecta en l’actualitat més de dos milions de persones. El GFT, nascut d’un procés de pau l’any 2004, tot just controla la capital, Mogadiscio, i algunes regions del sud del país amb el suport de 8.000 soldats etíops. Etiòpia, amb el beneplàcit nord-americà, va envair Somàlia al desembre del 2006 per enderrocar el poder dels tribunals islàmics, vists com amenaça i germen d’Al-Qaeda en el continent africà.
Evidentment, si el GFT només disposa d’una milícia de diversos milers de combatents, insuficient sens dubte per instaurar la pau i la seguretat en el país, impossible serà que pugui garantir la seguretat en les seves aigües o en zones pròximes a elles. Aquesta inseguretat i descontrol és aprofitada per les milícies per atacar i segrestar els vaixells que es posen a l’abast de les seves potents llanxes i sistemes de comunicacions.
També, però, és aprofitada per la flota pesquera de tot el món per pescar en un dels caladors de peix més rics. Aquest encara no ha estat exhaurit com a conseqüència de l’efecte dissuasori que suposa la proximitat de la guerra en el país i la consegüent inseguretat de les seves aigües, que elimina la necessitat de pagar per aconseguir permisos governamentals davant l’absència d’un interlocutor legítim a Somàlia.
Encara que en el cas del Platja de Bakio no hagi estat així, en uns altres sí s’han violat les aigües territorials somalis per pescar. A més, nombrosos bucs, en trànsit des del Golf Pèrsic cap al mar Roig, aprofiten per netejar i buidar els seus dipòsits en aigües somalis, i també s’han descobert abocaments de deixalles químiques per part d’empreses occidentals, especialment italianes, davant de les costes somalis aprofitant-se de la situació de caos, desgovern i guerra en el país africà.
És, per tant, necessari protegir els vaixells que transiten per les zones més perilloses del món, com són les proximitats de la península de Malacca i de la Banya d’Àfrica, però encara més necessari és, en el cas de Somàlia, que la comunitat internacional es comprometi a resoldre el conflicte que pateix el país i que, en conseqüència, puguin ser els propis somalis qui protegeixin les seves costes i recuperin la sobirania sobre els seus recursos naturals, entre ells els pesquers.
L’Estat espanyol pot promoure un mecanisme internacional de dissuasió a l’Oceà Índic, però aquesta mesura hauria d’anar acompanyada d’iniciatives per reobrir el diàleg i la negociació entre els actors somalis, que són, en última instància, els quals tenen la clau per resoldre aquesta qüestió.