President Montilla a Brussel.les
El President Montilla va ser ahir a Brussel.les i vàrem tenir la possibilitat de parlar-hi en un dinar que ens va oferir al migdia la recentment creada Secretaria per a la UE i la Delegació de Govern a Brussel.les, a les persones catalanes que treballem a les institucions (cada cop constato que en som més), així com al vespre, en la tradicional recepció que es va organitzar al Concert Noble. Val a dir que tant en les seves intervencions inicials, com en les respostes, se’l va notar molt més còmode, més distès i més segur que fa un any, quan va venir pels mateixos motius. Fins i tot va gosar fer algun acudit que va ser molt ben rebut. A banda d’això, però, el dinar va servir per fer un petit tour de table en el qual els presents podíem fer preguntes o propostes. En arribar el meu torn vaig esmentar tres qüestions. (segueix…)
Primer, la importància de comptar amb els eurodiputats i eurodiputades catalanes per tal de fer seguiment i estar al cas de determinades propostes normatives que ens afectin. De fet això ja ho anem fent de manera regular, vetllant per tal que els informes i resolucions adoptades pel Parlament Europeu no vagin en sentit contrari als interessos de Catalunya, la qual cosa reclama, també, que des dels diferents Departaments de la Generalitat hi hagi un seguiment dels debats parlamentaris europeus, de manera que se’ns alerti quan hi ha algun assumpte important que és tractat en alguna de les comissions que no seguim habitualment, i sobretot per tal d’evitar caure en allò tan típic del ‘és que a Brussel.les ens imposen tal o qual’. He de dir que són diversos els Departaments que, almenys en el meu cas, em mantenen regularment informat, la qual cosa em permet fer allò que bonament puc al respecte.
La segona cosa que vaig comentar va ser que davant les dificultats que estàvem tenint a l’hora de normalitzar el català com a llengua oficial al Parlament Europeu, ens ajudaria molt que aquest assumpte es resolgués aviat al Congrés, ja que un dels arguments que sovint ens retreuen els detractors és que estem demanant fer a Brussel.les una cosa que ni tan sols se’ns concedeix al nostre propi Estat. La resposta del President va ser que aquesta qüestió, juntament amb les propostes pertinents, ja estava sobre la taula, de manera que només faltava les condicions propicies per tal que es dugués a terme. Caldrà prendre’n nota, per tant, i recordar-ho al proper executiu i mesa del Parlament, especialment si ambdues instàncies estan presidides per un membre del PSOE. Seran capaços en Bono o el mateix Rodríguez Zapatero, a banda de la resta de dirigents del PSOE, d’entendre-ho finalment?.
La tercera de les qüestions que li vaig plantejar, però, em va deixar encara més preocupat. Es tracta de la decisió d’Ibèria de deixar d’operar regularment des de Barcelona en connexió cap a Europa, Brussel.les inclosa (aquesta tema el tractarà dies més tard El Periódico). A partir de març, se’ns diu a la guixeta de l’aeroport, ja no volarem amb Iberia, sinó amb Clickair. Però no només això, sinó que han retirat també fins i tot els handlings de Barcelona, per la qual cosa, persones que fins ara venien a Brussel.les desde Galícia i Euskadi, posem per cas, fent escala a Barcelona, ja no ho poden fer, i han de fer-ho via Madrid. La resposta del President va ser que, efectivament, teníem un problema, segurament derivat de com es va produir la privatització d’Ibèria, del fet que quan aquesta es va produir no hi va haver prou interès a Catalunya per adquirir-ne alguna part important, cosa que sí va fer Caja Madrid (certament vinculada, cal no oblidar-ho, amb el Govern de la Comunidad de Madrid), i que, al cap i a la fi, la decisió de convertir Madrid en el veritable Hub d’Ibèria és la decisió d’una companyia privada, la qual cosa és certa, però no deixa de suposar un greu problema pel què fa a les connexions aèries amb Europa, i especialment amb la capital de les Comunitats, cosa que, des de qualsevol punt de vista, suposa una desconnexió preocupant. Per altra banda, també em va deixar força preocupat la defensa, almenys així ho vaig entendre, respecte de les companyies low cost, ja que aquestes, va afirmar, atrauen turistes, i això és bo. Personalment no he estat mai partidari del model de transport aeri en format ‘baix cost’, ni per criteris ambientals (una part important de les baixes tarifes es deu a la no internalització del cost mediambiental que, finalment, acabem pagant entre tots), ni tampoc pel model de turisme que comporta (massiu, poc selectiu en els destins -és el cas de les cada vegada més nombroses celebracions de comiats de solter/a-, i sovint del tot desagradables -recordem sinó els lamentables episodis de hooligans destroçant-ho tot-). D’això darrer, però, ja en parlaré en un post ulterior.
Foto: President Montilla en una visita recent al Comitè de les Regions. Font: Albert Segura/Elperiodismo.es