Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 21 d'abril de 2009

Pirates a Somàlia

Pirates a Somàlia (publicat a cronica.cat)

Actualment hi ha mig centenar de tonyinaires amb bandera d’un estat de la UE (sobretot espanyol, francès i italià) operant  a Somàlia. Tot plegat suposa prop de 1.200 persones a bord, segons dades de l’Associació Nacional d’Armadors de Vaixells Tonyinaires Congeladors (Anabac). És més que evident que no ho deuen estar passant massa bé. L’escalada de tensió que suposa la pirateria i la lluita contra ella és per preocupar-se. Aquesta vaixells reclamen, lògicament, més garanties per poder treballar sense posar en risc la seva vida. Els armadors fa temps que reclamen més protecció de part de la UE. Fa poc, a la Comissió de Pesca del parlament Europeu, precisament quan discutíem el meu informe sobre com implementar més i millors normes de control en l’activitat pesquera comunitària, representants dels armadors tonyinaires van venir a exposar la seva situació i a demanar més ajut. Es lamentaven que malgrat que l’operatiu europeu (Atalanta) és una bona operació, es concentra fonamentalment en la vigilància del Golf d’Aden (costa nord de Somàlia) i prioritza la protecció que transporta ajut humanitari en el marc del Programa Alimentari Mundial (PAM).

No seré jo qui qüestioni el legítim dret a la seguretat laboral, i menys en les condicions en les quals es troben treballant actualment a Somàlia. Sí voldria, però, ampliar una mica més l’espectre (segueix…)


i enfocar las possibles vies de gestió d’aquest conflicte en una altra
direcció. La primera, recordar que el problema de fons és que en
aquests moments Somàlia és un no Estat, i que els esforços esmerçats
fins ara en ajudar a la recuperació de les institucions somalís que són
les que haurien de dur a terme les tasques de protecció no han estat,
de moment, massa exitoses. L’objectiu, per tant hauria de ser enfocar
l’ajuda internacional, també l’europea cap a la construcció d’un Estat
que pogués ser autosuficient cosa que, en qualsevol cas, no serà fàcil
ni, encara menys, immediata. 

I
segon, i actualment molt important, precisament la setmana passada va
començar la temporada de pesca de la tonyina. La comunitat científica
fa temps que ens alerta que ens trobem prop del col·lapse i fa uns dies
WWF assenyalava el 2012 com la data en què començarà ja a desaparèixer
definitivament la tonyina del Mediterrani. És precisament aquesta
irresponsabilitat, la sobrepesca, la sobredimensió de la flota, la
ceguera front les dades, la pressió de determinats lobbies
macroindustrials vinculats a la captura de tonyina qui ha provocat
aquest col·lapse, i és això el què fa que moltes embarcacions hagin de
desplaçar-se a d’altres latituds i longituds per poder seguir
capturant-ne, com a Somàlia. A la reunió que es va discutir sobre les
quotes i les temporades de captura de tonyina, a Marraqueix, a la qual
vaig poder assistir, vaig constatar com grans armadors i governs dels
Estats de la UE, juntament amb la Comissió Europea,
pressionaven per augmentar quotes i temps de pesca, en contra d’alguns
que reclamàvem que s’establís una moratòria per tal de garantir la
recuperació de l’espècie.

En altre paraules, m’hauria
agradat veure per part del govern espanyol una actitud més ferma i
coherent en favor de la promoció de la pau i la governabilitat, i en
favor d’una pesca més responsable i sostenible. Potser així la missió
de la Ministra a Somàlia seria més creible, i consistent. Ara com ara,
però, aquesta no és sinó un símptoma més de manca de visió global i de
respecte intergeneracional. Però és clar, les tonyines no voten, i la
població somalí queda lluny, tan lluny.

Font foto: La Ministra de Defensa Carme Chacón i el Cap de l’Estat Major de la defensa (JEMAD), Julio Rodriguez. Font: EFE



  1. Trobo molt encertat no reduir el problema i oferir una perspectiva més àmplia. Fins aquí, cap però.
    Ara, al llegir l’article, un té la impressió que els pirates no hi tenen res a veure i que la culpa és dels tonyiners (que no pesquin tonyines i no els passarà res) i dels governs occidentals perquè no s’ingereixen prou en la creació d’un estat amb cara i ulls. ¿Quins suggeriments concrets té sobre aquest últim aspecte més enllà d’apel·lacions genèriques a la bona voluntat entre els pobles? Com proposa promocionar la pau i la governabilitat a Somàlia? I què suggereix que faci el govern espanyol mentrestant? Ha de protegir els vaixells? Governar amb visió de futur (un projecte de la UE per a Somàlia) no exclou governar en el present (la pirateria), aquest temps verbal tant menystingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent