Raül Romeva i Rueda

Quan parlem amb diferents sectors afectats dels grans problemes que viu l’activitat pesquera europea actual, tots semblen estar d’acord en que cal posar-hi remei, però quan es tracta d’establir les mesures polítiques que ens permetrien corregir aquesta situació surten els interessos curtterministes, la tàctica electoralista (s’acosten eleccions aquí o allà) i l’absurda ceguesa intergeneracional d’alguns grups, siguin econòmics o polítics.

Sí, tothom diu voler arreglar-ho, però quan alguns proposem que els límits de captures vinguin determinats segons criteris científics de sostenibilitat, que per complir els objectius cal reduir dràsticament flota i capacitat (i això vol dir desmantellar i fer fora de l’activitat determinats sectors i pràctiques altament destructives), que cal un sistema sancionador implacable i exemplificador, que cal incentivar actituds responsables i pràctiques respectuoses amb el medi, llavors, d’altres, i són malauradament una gran majoria, ens responen que hem de ser conscients de l’impacte social i econòmic de les mesures que proposem.

I és clar que en som, de conscients, de l’impacte social i econòmic que poden tenir alguns de les propostes que fem, però també dels potencials beneficis que tindran a mig i llarg termini, beneficis que són ambientals, socials i econòmics a la vegada.

En aquest sentit vull deixar clara quina és la columna vertebral del meu treball en el si del debat sobre la reforma de la PPC: ‘Tota mesura que emprenguem ha de tenir per principal objectiu la recuperació dels estocs, i per això caldrà prendre determinades decisions valentes i agosarades, encara que siguin doloroses a curt termini’.

En altres paraules, i disculpeu la brutalitat però és que la situació s’ho mereix: quan no s’ha fet allò que tocava per impedir la gangrena, només queda una solució: amputar. No fer-ho pot posar en risc la vida del pacient.

Passem de les metàfores a les dades. Segons una investigació publicada avui per nef (New Economics Foundation) és la mala gestió de les poblacions de peixos la que està drenant llocs de treball i beneficis. L’informe Jobs Lost at Sea calcula els beneficis de reconstituir la bona salut de 43 poblacions de peixos europees (o estocs) (de més de 150) i conclou que:

• La restauració d’aquestes 43 poblacions al seu rendiment màxim sostenible (RMS) generaria 3.530.000 de tones de desembarcaments addicionals, prou com per satisfer la demanda anual de peix de gairebé 160 milions de ciutadans de la UE.
• El valor de la restauració de les poblacions de peixos és un valor de £ 2,7 mil milions (€ 3,2 milions) per any per a tots els països. Es tracta d’un valor de £ 1,5 mil milions (€ 1,8 milions) per any a la UE-27, o gairebé tres vegades els seus subsidis anuals de pesca.
• El valor de la restauració de les poblacions de peixos podrien generar 100,790 nous llocs de treball, al voltant de 83.000 de la UE-27 (31% més que l’ocupació actual en el sector pesquer de la UE).
• Restaurar els recursos pesquers permetria augmentar els valors de captura d’aquestes poblacions en un 81% per la UE-27, i més del doble per a la majoria de països, entre ells el Regne Unit (109%) i Alemanya (116%).
• El peixos més afectats són el bacallà (va perdre 970.000 tones / any), eglefí (va perdre 378.000 tones / any), arengada (va perdre 854.000 tones / any) i el Merlan (va perdre 834.000 tones / any).

En altres paraules, la sobrepesca comporta que la UE aconsegueixi treure molt menys rendiment dels seus pèssims recursos pesquers, que el que tindria si aquests estiguessin recuperats i fossin gestionats de forma sostenible.

Així, NEF ha analitzat la diferència entre la mida actual de les captures en comparació amb el seu potencial (“rendiment màxim sostenible”) per posar de manifest com és de fet la sobrepesca la que s’ha carregat els ingressos i l’ocupació.

Segons l’autor de l’informe, Rupert Crilly, investigador d’Economia de Medi Ambient nef/OCEAN2012:

“Overfishing is bad for the economy. With the stroke of a pen, European fisheries ministers are wiping out millions of pounds and thousands of jobs each year by allowing overfishing to continue.

“A third of the UK population’s annual fish consumption could be provided by just the UK’s share of restoring these fish stocks. The industry could employ an extra 46 per cent more people. Over £400 million could be invested in coastal communities every year, 24 times the annual subsidy the UK receives precisely to mitigate the costs of overfishing.

“Restoring fish stocks is within politicians’ power. And in the current economic climate the stakes are higher than ever.”

En resum: la solució al problema és, avui per avui, en mans de les institucions polítiques (reforma Política Pesquera Comuna), i per això alguns ens hi hem posat fins les banyes per mirar de resoldre aquest desgavell, amb l’assessorament de moltes entitats, científics, parts del sector més responsable, organitzacions de consumidors, ongs, etc…

Malauradament, no tots els grups polítics tenim la mateixa visió de la jugada, ni els mateixos interessos. Que tothom valori qui defensa què, i perquè.

Per la part que em toca, i per tal no hi hagi cap dubte de quins són els principis que jo defenso, us convido a seguir el curs dels debats a través d’aquesta bitàcola.