Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Pena de Mort a Líbia: una provocació perillosa

En resposta a la decisió d’ahir del Tribunals de Libia de condemnar a mort a cinc infermeres búlgares i un metge palestí acusant-les d’haver infectat amb el virus de la SIDA a 426 infants (ahir s’hi referia també en Francesc en resposta al meu apunt sobre Islamofòbia i Racisme a la UE), hem difós el següent comunicat de condemna (versió en castellà més avall):

Raül Romeva lance un Appel urgent pour la libération des cinq infirmières bulgares et du médecin palestinien emprisonnés en Libye. (segueix…)

Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova, infirmières bulgares et Ashraf Ahmad Jum’a, médecin palestinien, sont enfermés dans les prisons Lybiennes depuis plus de 7 ans.

Le 9 février 1999, les cinq infirmières bulgares et le médecin palestinien ont été arrêtés et accusés d´avoir inoculé le virus du SIDA à 426 enfants à la fin des années 1990 alors qu´ils ont toujours plaidé leur innocence. Ils furent condamnés à mort en première instance il y a deux ans à Benghazi suite a des extorqués sous torture. Le 25 décembre 2005, les condamnations ont été cassées par la Cour Suprême qui a ordonné l´organisation  d´un nouveau procès qui s´est tenu de mai à novembre à Tripoli. 

D´éminents spécialistes libyens et internationaux (dont le professeur Luc Montagnier qui fut le premier à détecter le virus du SIDA – prouvant que les enfants étaient infecter avant l´arrivée des six à Benghazi) ont confirmé que ces accusations n?étaient pas fondées. 

En Libye, l’abolition de la peine capitale est annoncée depuis plus de quinze ans comme un objectif. L’article 8 de la Grande Charte Verte des droits de l’Homme de l’Ere Jamahiriyenne dispose que « le but de la société jamahiriyenne est d’abolir la peine de mort ». Le colonel Kadhafi, à la tête du pays, a d?ailleurs déclaré, à plusieurs reprises, son opposition à la peine capitale. Pourtant, la peine de mort est toujours là et prévue dans nombre de cas.

Mardi, en confirmant la condamnation à la peine de mort des cinq infirmières et du médecin, la Lybie vient de rappeler son attachement à la peine capitale.

De plus, Maîtres Emmanuel Altit, Antoine Alexiev, Mariela Petrova, Ivan Paneff, avocats au Barreau de Paris et défenseurs des infirmières, ont rencontré les plus grandes difficultés à exercer leur mission : refus de visa, empêchement de se rendre en Libye, impossibilité d?accéder à la copie intégrale du dossier? Avocats sans frontières parle d?un véritable assassinat judiciaire.

Nous demandons aux autorités libyennes de ne pas appliquer la peine prononcé et de liberer immédiate de Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova et Ashraf Ahmad Jum’a.

(versió en castellà)

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas, 20 de Diciembre 2006 

Raül Romeva y Hélène Flautre hacen un llamamiento para la liberación de las cinco enfermeras búlgaras y del médico palestino encarcelados en Libia.  

Los eurodiputados Verdes, Raül Romeva y Hélène Flautre hacen un llamamiento para la liberación de las cinco enfermeras búlgaras y del médico palestino encarcelados en Libia. 

Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova, enfermeras búlgaras, y Ashraf Ahmad Jum’a, médico palestino, están encerrados en las cárceles líbias desde hace 7 años.

El 9 de febrero de 1999, las cinco enfermeras y el médico palestino han sido detenidos y acusados de haber infectado con el virus del SIDA a 426 niños a finales de los años 90, tras haber proclamado siempre su inocencia.  

Fueron condenados a muerte en primera instancia hace dos años en Benghazi, después de declarar bajo tortura. El 25 de diciembre de 2005, las condenas fueron anuladas por la Corte Suprema que ordenó la organización de un nuevo proceso que tuvo lugar de mayo a noviembre en Trípoli.

Eminentes especialistas libios e internacionales (entre los cuales se encuentra Luc Montagnier, que fue el primero en detectar el virus del SIDA, demostrando como los niños fueron infectados antes de su llegada a Benghazi) han confirmado que estas acusaciones no estan fundadas. 

En Libia, la abolición de la pena capital fue anunciada hace más de quince años como un objetivo. El artículo 8 de la gran carta verde de los derechos humanos de la Era Jamahiriyena afirma que el ?objetivo de la sociedad jamahiriyena es el de abolir la pena de muerte. El coronel Kadhafi ha declarado de hecho varias veces su oposición a la pena capital. A pesar de ello, la pena de muerte aún sigue allí prevista en muchos casos.  

El martes, confirmando la condena a la pena de muerte de las cinco enfermeras y del médico, Libia acaba de recordar que sigue aplicando la pena capital.

Además, Emmanuel Altit, Antoine Alexiev, Mariela Petrova, Ivan Paneff, abogados del Barreau de París y defensores de las enfermeras, han encontrado muchas dificultades para ejercer su misión: negación del visado, prohibición de viajar a Libia, imposibilidad de acceder a la copia integral del sumario? Abogados sin fronteras habla de un verdadero asesinato judicial.

Pedimos a la autoridades Libias que no apliquen la pena establecida y ordenen la liberación inmediata de Christiana Malinova Valcheva, Valia Georgieva Cherveniashka, Nasia Stoitcheva Nenova, Valentina Manolova Siropulo, Snezhana Ivanova Dimitrova y Ashraf Ahmad Jum’a.

Font foto: BBC



  1. La dissortadament certa i ben certa desgraciada situació, infrahumana en molts casos, almenys al nostre país, de la població immigrant en general i, en especial, de la magribina i subasahariana, no hauria de fer perdre de vista quins són els valors pels quals hem lluitat i continuem defensant els qui ens prediquem d’allò humà autodeterminat i lliure.

    De cap de les maneres aquests valors són abdicables, per suposat en la nostra societat, però també en aquelles que encara no hi són vigents ni de bon tros. Coses com la falta de garanties jurídiques, l’arbitrarietat, l’opressió de gènere –i de races, perquè al Magrip i encara més als països àrabs petroliers hi ha racisme de vegades brutal–, l’explotació, el fanatisme, etcètera, són condemnables aquí, al Mig Orient, a Singapur, a l’Africa del Sud i a Xile, a més, no cal ni dir-ho, d’Europa i els EEUU.

    I ja posats en aquest veral, hauria d’estar clar, així mateix, que els absolutament inalienables drets –al treball, a l’educació, a la salut, al vot…– dels immigrants al nostre país no haurien de fer oblidar, tampoc, que comporten també algunes responsabilitats, com ara complir les lleis i respectar els principis democràtics rectors que ens hem atorgat, cosa que, és obvi, ni de bon tros és sempre així.

    Tot i que, és veritat, els primers que hem de complir som nosaltres mateixos donant-los allò que és bàsic i de dret.

    El cas libi és condemnable es miri con es miri, però gens estrany en una societat tancada i autoritària com la de Líbia.

    S’ha d’aconseguir no solament que s’assassini aquests treballadors de la salut, sinó que retornin sans i estalvis –cosa aquesta última ja impossible– als seus països.

      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de DDHH: General/Pena de mort/Africa per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent